BLOG OECOOP
COMUNITATS ENERGÈTIQUES EN XARXA
Descobreix les notícies, novetats i opinions més recents d'OECoop i les comunitats energètiques!
COMUNITATS ENERGÈTIQUES EN XARXA
Descobreix les notícies, novetats i opinions més recents d'OECoop i les comunitats energètiques!
Nova energia i cooperativisme: La perfecta simbiosi
Ermen Llobet i Martí
Enginyer, Ecotècnia SCCL (1981-2007), Fundació Seira (2008-2019), regidor de Transició Energètica a l’Ajuntament de Sant Pere de Torelló (des de 2019) i cofundador de la comunitat energètica COSPES SCCL (2021) de Sant Pere i d’OECoop (Osona Energia SCCL, 2022), del CR de la qual n’és president.
Sense una transició energètica (TE) completa no aturarem el canvi climàtic; sense la participació i l’impuls de la ciutadania, la TE no serà ni completa ni democràtica, ni assequible a tothom; sense comunitats energètiques (CCEE) no assolirem una TE ciutadana; sense cooperativisme no tindrem CCEE de veritat. Tenim, doncs, l’oportunitat de transformar la inquietud pel canvi climàtic d’una immensa minoria de la societat en acció, a través d’una nova forma de cooperativisme: les comunitats energètiques.
Quan a finals de 2020 un parell de regidors de la comarca d’Osona i tècnics de la pionera Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO) vam elaborar el pla NEO (Nova Energia a Osona) per plantejar què calia fer per reduir inicialment el 40% de les emissions de CO2 lligades al consum final d’energia a la comarca, vam constatar que calia construir 50 MWp de cobertes fotovoltaiques (FV) en nuclis urbans, 125 MWp en cobertes industrials i 250 MWp en parcs de 5 MWp; així mateix, xarxes urbanes de calor amb biomassa i projectes col·lectius de calor i fred amb aerotèrmia o millor geotèrmia, rehabilitar 10.000 habitatges i facilitar la incorporació de 13.000 nous vehicles elèctrics substituint els convencionals de més ús, entre altres mesures. Vam preveure que calia abordar l’accés als serveis dels col·lectius vulnerables i que s’obrien moltes oportunitats de desenvolupament social i econòmic per al territori.
Per impulsar aquesta iniciativa vam tenir clar que no n’hi hauria prou amb les iniciatives públiques locals o les privades particulars o empresarials; calien unes noves eines col·lectives: les comunitats energètiques locals de base més o menys municipal, de caràcter no lucratiu i basades en el treball voluntari; comunitats per a promoure projectes energètics d’impacte i la mobilització social contra el canvi. No vam tenir dubtes que la millor forma jurídica i operativa per compaginar treball col·lectiu i participatiu i gestionar inversions i serveis a les sòcies havia de ser una cooperativa de consum.
Però els reptes eren enormes i la necessitat de coneixement i d’innovació en aspectes tan diversos com els tècnics, administratius, jurídics, financers o de gestió no podria ser assumible per la gran majoria dels petits grups motors locals i molt menys en un context d’haver d’assumir els riscos associats a inversions importants. Per això vam considerar que calia una entitat professionalitzada de suport, fortament vinculada a les comunitats locals, mancomunadora de serveis, facilitadora de la coordinació entre elles i, perquè no, estructuradora d’un moviment incipient de comunitats energètiques a la comarca d’Osona. No vam tenir dubtes: havíem de preveure la creació d’una cooperativa de segon grau que sorgís de les pròpies comunitats locals.
El pla NEO fou aprovat pels 50 ajuntaments de la comarca i molts ajuntaments iniciaren la promoció d’instal·lacions fotovoltaiques o altres; però la petita gran revolució vingué del cantó de les comunitats: a finals de 2021 ja s’havien creat 4 cooperatives energètiques (Sant Pere de Torelló, Balenyà, Olost i Taradell) i a mitjans de 2022 hi havia 15 altres comunitats en procés de gestació. Fou llavors que es creà OECoop (Osona Energia SCCL), la cooperativa de segon grau prevista en el pla comarcal esmentat.
Poc o molt ha plogut en tres anys i avui OECoop aplega més de 50 comunitats energètiques de tot Catalunya. Els projectes en curs, principalment en cobertes FV per a autoconsum compartit i mobilitat, suposaran inversions acumulades de prop de15 M€, amb el suport d’ajuts d’IDAE (CEImplementa) i la Generalitat (SolarCoop).
Amb suport europeu s’estan començant a promocionar també, xarxes comunitàries de calor i fred amb geotèrmia, petits parcs fotovoltaics i programes col·lectius de rehabilitació d’habitatges.
El cooperativisme energètic, que no és nou, ha trobat amb les comunitats energètiques una simbiosi perfecte per a la cooperació i la intercooperació, amb un gran repte d’innovació tècnica i social.
Font: Jornal.cat
Debagoiena: Cooperativisme i Comunitats Energètiques per un futur sostenible
Arkaitz Ameztegi, Energiaren Puntua.
Debagoiena, es una comarca situada en el extremo suroccidental de Gipuzkoa que limita con Araba y Bizkaia, cuna del cooperativismo vasco y con una fuerte tradición industrial. Hace 70 años, una sociedad devastada por la guerra civil tuvo que encontrar la manera de reconstruirse y seguir adelante. Aquellas gentes, inspiradas por el sacerdote José María Arizmendiarrieta, fundador del movimiento cooperativo de Mondragón, tuvieron que encontrar soluciones locales y colaborativas a los problemas que vivían.
Afortunadamente, hoy en día tenemos una sociedad mejor. Las administraciones públicas han asumido la gestión de muchas de las carencias de aquella época (especialmente la educación y la sanidad), pero la sociedad actual se enfrenta a nuevos retos de escala planetaria: el cambio climático, el declive demográfico y el futuro del trabajo, por mencionar algunos. Para ayudar a afrontar estos retos, se creó Debagoiena 2030, una red impulsada por agentes públicos y cooperativas de la comarca que busca ayudar en una transición socio-ecológica para lograr una sociedad sostenible.
El principal reto al que nos enfrentaremos durante las próximas décadas será la emergencia climática, y la transición energética que es imprescindible llevar a cabo para frenarla. Debagoiena es una región industrializada, lo que nos ha llevado a tener un alto nivel de vida, pero la otra cara de la moneda es un elevado consumo de energía.
Ante este desafío se han identificado las comunidades energéticas como una herramienta para ayudar en la transición energética. Son grupos que, poniendo al ciudadano en el centro, producen energía renovable local. Al igual que hace 70 años, nos toca hacer frente a los problemas locales de forma colaborativa. En una pequeña región de nueve municipios, se han creado 4 comunidades energéticas, y otras dos están en proceso de creación. Todas son cooperativas.
El camino no está siendo fácil, ya que están surgiendo diferentes dificultades: burocráticas, financiación, técnicas… Y en tales casos no nos queda otra que ayudarnos mutuamente. En 2022 creamos un grupo de trabajo donde participan las Comunidades Energéticas de la comarca con otras cuatro comunidades de fuera de la región.
El futuro es incierto, pero de lo que no cabe duda es que será diferente. Ante esta encrucijada, solo caben dos caminos: la inacción, que nos aboca a un futuro dominado por intereses ajenos, o la participación activa en la transición, construyendo un futuro sostenible para todos.
Ante este desafío se han identificado las comunidades energéticas como una herramienta para ayudar en la transición energética. Son grupos que, poniendo al ciudadano en el centro, producen energía renovable local. Al igual que hace 70 años, nos toca hacer frente a los problemas locales de forma colaborativa. En una pequeña región de nueve municipios, se han creado 4 comunidades energéticas, y otras dos están en proceso de creación. Todas son cooperativas.
El camino no está siendo fácil, ya que están surgiendo diferentes dificultades: burocráticas, financiación, técnicas… y en tales casos no nos queda otra que ayudarnos mutuamente. En 2022 creamos un grupo de trabajo donde participan las Comunidades Energéticas de la comarca con otras cuatro comunidades de fuera de la región.
El futuro es incierto, pero de lo que no cabe duda es que será diferente. Ante esta encrucijada, solo caben dos caminos: la inacción, que nos aboca a un futuro dominado por intereses ajenos, o la participación activa en la transición, construyendo un futuro sostenible para todos.