Rehabilitacio i xarxes de calor/fred per a la descarbonització col·lectiva 

Roser Salvat (OECOOP) i Xavier Gallart (Suno)

28-09-2026

Accelerar la rehabilitació del parc edificat és imprescindible per avançar cap a un model energètic descarbonitzat. A la Unió Europea, aquest és un repte especialment important: el 85% dels edificis es van construir abans de l’any 2000 i aproximadament el 75% tenen un comportament energètic deficient. Però la taxa anual de rehabilitació energètica només és del voltant de l’1%.

La rehabilitació energètica d’edificis residencials condueix les famílies, comunitats de propietaris i comunitats energètiques locals a consumir menys energia mitjançant actuacions com la millora dels sistemes passius – que actuen sobre l’envolvent de l’edifici (aïllament, finestres, proteccions solars,…). Però també és important abordar l’eficiència dels sistemes actius – com poden ser les instal.lacions de calefacció, refrigeració, aigua calenta sanitària i ventilació. 

De l’edifici, al territori

Però rehabilitar un edifici no hauria de suposar pensar-hi de manera aïllada. Repensar com produïm, distribuïm i utilitzem l’energia que necessitem per escalfar-nos, refrigerar-nos i disposar d’aigua calenta als nostres habitatges també comporta revisar com això es realitza al nostre bloc, a la nostra illa de cases, al barri, i al nostre poble o ciutat. 

De fet, cada edifici forma part d’un sistema energètic compartit amb altres edificis (residencials i públics) i, en aquest context, les xarxes de calor i fred —District Heating and Cooling (DHC) en anglès— obren noves possibilitats als territoris locals, a les seves autoritats públiques i, sobretot, a les ciutadanes i ciutadans que poden beneficiar-se’n.

Beneficis de les xarxes de calor i fred (C/F)

La normativa europea reforça el paper de les xarxes de calor i fred (C/F) en les polítiques de descarbonització d’edificis, precisament, perquè permeten produir i distribuir energia tèrmica de manera compartida entre diversos edificis, integrant fonts renovables locals o aprofitar calor residual. 

Quan ampliem la mirada al barri o al municipi, fent-la col·lectiva, comprenem que una xarxa de C/F planteja una manera alternativa i molt interessant d’entendre la rehabilitació i/o descarbonització. Efectivament, cal reduir la demanda dels edificis i buscar la millor manera de cobrir les seves necessitats energètiques, però també és rellevant verificar que els sistemes actius interiors que es plantegen a l’habitatge són compatibles i integrables a les xarxes DHC. Rehabilitació i DHC, per tant, no són actuacions alternatives, sinó que han de complementar-se.

Rol de les comunitats energètiques

En aquest context les comunitats energètiques ciutadanes tenen un paper especialment rellevant perquè, a més d’impulsar projectes de generació renovable, poden contribuir a planificar i gestionar solucions energètiques col·lectives al seu territori local de referència.

Aquesta és una de les línies que explora el projecte europeu MUSE-DHC, en què participen OECOOP com a cooperativa de segon grau de suport a comunitats energètiques i Suno com a enginyeria experta en xarxes C/F.

Aquest projecte treballa per impulsar xarxes de calefacció i refrigeració urbanes eficients, basades en energies renovables i calor residual liderades (o coliderades) per comunitats energètiques. A través de nou casos pilot en cinc països europeus, MUSE-DHC involucra ciutadania, administracions, cooperatives i altres actors locals en processos participatius mitjançant Labs Vius (Living Labs). 

Casos de MUSE-DHC a Catalunya

Un dels casos en estudi i en dinàmica participativa a Catalunya és al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, al Penedès. Aquest projecte estudia conjuntament la rehabilitació dels edificis i el potencial d’una xarxa DHC de cinquena generació a molt baixa temperatura amb geotèrmia i bombes de calor d’alta eficiència, en un model que combina l’acció municipal amb la comunitat energètica local Ecosesgarrigues.

L’altre municipi català pioner és Les Masies de Voltregà. En aquest municipi també s’estan desenvolupant diverses propostes de xarxa de fred i calor, estudiant des de l’aprofitament del calor residual d’una fàbrica de tractament de coure propera fins a xarxes de cinquena  generació amb anells tèrmics independents que contribueixi a descarbonitzar dos dels seus barris, amb l’impuls de l’ajuntament, de les entitats del poble i d’una altra comunitat energètica sòcia d’OECOOP: Voltregà Energia. 

Participar, planificar i rehabilitar millor

La relació entre rehabilitació i DHC, en definitiva, ens convida a superar una visió fragmentada de la transició energètica, en la qual l’edifici, la infraestructura energètica i la comunitat formen part d’una mateixa estratègia.

Perquè rehabilitar no és només millorar una façana, canviar unes finestres o renovar un sistema de calefacció. També és, amb la conducció de comunitats energètiques i el colideratge dels ajuntaments, escoltar la ciutadania i les entitats socioeconòmiques i culturals locals. La participació de les parts és imprescindible quan el repte és trobar i consensuar respostes a preguntes complexes, però estratègiques: en un futur (amb més canvi climàtic); com volem cobrir les necessitats energètiques dels edificis públics i privats i de les indústries del nostre poble o barri? Quin és el joc de responsabilitats entre els diversos agents? Quant pot costar una operació col·lectiva com aquesta? Com podem afrontar l’esforç econòmic necessari? Com informar i involucrar la ciutadania sobre els beneficis esperables a mitjà i a llarg termini?

El repte és, doncs, rehabilitar més, però també rehabilitar millor i col·lectivament: amb estratègia, participació i una correcta planificació que les comunitats energètiques contribueixen a construir i a conduir.

Arranquem SOSS4EREC, un nou projecte europeu per millorar els serveis oferts per OECOOP 

24-09-2026

A escala europea, OECOOP es consolida progressivament com una estructura al servei de les comunitats energètiques: som una cooperativa de segon grau —formada per les mateixes comunitats— que actua alhora com a organització paraigua i com a One-Stop-Shop (OSS). És a dir, una finestreta única que ofereix serveis tècnics, jurídics, financers, de governança, socials i de comunicació a les entitats sòcies.

És precisament aquest paper el que ens ha permès concebre, dissenyar i impulsar un nou projecte europeu que ara arrenquem perquè el suport que us donem sigui cada dia viable i millor. Us l'expliquem.

Xarxa europea amb 4 estructures de suport a comunitats energètiques

Les comunitats energètiques necessitem temps, coneixement i recursos per consolidar-nos. Més enllà d'impulsar projectes concrets de generació renovable, hem d'afrontar qüestions relacionades amb la gestió, el finançament, la comunicació, la participació o el desenvolupament de nous serveis que convé resoldre professionalment quan el voluntariat no té el temps o les capacitats requerides.. 

En aquest context neix SOSS4EREC (Sustainable One-Stop-Shops for European Renewable Energy Communities), un projecte que vol reforçar les estructures que acompanyen les comunitats energètiques en el seu dia a dia.

El projecte, que arranca oficialment a Roma el 29 de setembre, treballarà amb quatre One-Stop Shops que agrupen o acompanyen diverses comunitats sota un mateix marc de serveis— de quatre regions europees. Una d’elles és, necessàriament, la nostra, i les altres són Newton a Itàlia, AURA a França i Enerkom a Txèquia. En conjunt, aquestes organitzacions donem suport a més de 160 comunitats energètiques i ens trobem en diferents moments de consolidació. SOSS4EREC aprofita aquesta diversitat per compartir experiències, identificar necessitats comunes, i millorar els models de suport que ofereixim als nostres respectius territoris.

Però el projecte també integra organitzacions expertes en temes financers, tecnològics, socials i en política institucional, fins a sumar un total d’onze socis. A més a més d’OECOOP, integren aquest consorci dues entitats catalanes més: la Fundació Europace i l’IREC.

Compartir coneixement per redefinir serveis

Durant els propers tres anys, els socis del projecte treballarem conjuntament per analitzar i millorar els serveis de reforçament estratègic, tècnic, legal, econòmic, administratiu i social que oferim a les respectives comunitats energètiques, relacionats amb projectes fotovoltaics, de bateries, flexibilitat energètica, xarxes de fred i calor, i rehabilitació. 

Aquest procés de revisió i definició de serveis no es realitzarà centralitzadament, sinó amb la vostra participació. El projecte estructura “local working grups”, que són grups de treball en els quals s’escolten les comunitats beneficiàries exposen quines són les seves necessitats reals, i les possibilitats de contribuir a fer viables els serveis.

Una altra part important del projecte consistirà a compartir coneixement entre les diferents organitzacions participants. Mitjançant processos de mentoria, intercanvi d'experiències i la participació d'experts, es buscaran solucions que puguin ser útils més enllà de cada territori. Al mateix temps, cada estructura podrà posar a prova nous serveis i metodologies amb les seves comunitats, adaptant-los a les necessitats i característiques locals.

Però l'objectiu final és que el coneixement generat no quedi només entre les organitzacions participants. Els resultats del projecte inclouen, entre altres recursos, un catàleg de serveis per a comunitats energètiques, una guia de gestió d'aquestes estructures de suport, materials divulgatius sobre serveis innovadors i, finalment, recomanacions polítiques per afavorir el desplegament de les comunitats energètiques a escala europea mitjançant estructures de suport.

Abordarem anàlisis de viabilitat  

SOSS4EREC també vol contribuir a fer més sostenibles aquestes estructures de suport a mig i a llarg termini. Per això, el projecte aprofundeix, de la mà de Rescoop i de Go Parity,  en aspectes claus, com els models de finançament i negoci de cada servei, l'ampliació de capacitats de les OSS, la creació de nous serveis compartits i l'arribada a noves comunitats i territoris.

Resulta clar que la viabilitat de les cooperatives i la de les estructures de suport està estretament entrellaçada, i que aquest és és un tema especialment clau per les OSS que no comptem amb recursos públics estables ni amb comunitats energètiques amb ingressos recurrents.

Després de l’experiència reeixida de grup de treball sobre captació de sòcies d’enguany, la darrera assemblea d’OECOOP va aprovar la creació d’un grup de treball sobre viabilitat que areencarà el 2027. El treball compartit en el projecte SOSS4EREC oferiex un marc perfecte per desenvolupar aquesta iniciativa.

En definitiva, doncs, per a les sòcies d'OECOOP el projecte SOSS4EREC és una oportunitat per valorar el serveis prestats per OECOOP i conformar un catàleg que apunti cap a la sostenibilitat de la vostra estructura de suport. 

El coneixement, les eines i els nous serveis que anirem desenvolupant al llarg d'aquests tres anys —de la mà d'estructures europees amb realitats i graus de maduresa diferents— es traduiran en un acompanyament millor, més complet i més sostenible per als vostres projectes locals. Perquè, al capdavall, aquesta és la nostra manera d'entendre la transició energètica: fer-la des de baix, en xarxa i cooperant. Amb SOSS4EREC ho portem un pas més enllà, teixint aliances a escala europea per continuar creixent plegades i enfortint el moviment de l'energia ciutadana. Us mantindrem informades de cada avenç.

Estudis VEC: Preguntes a Lluçol i Santjoanina 

Compartir vehicle, compartir energia: les comunitats energètiques exploren una nova mobilitat 

22-09-2026

La transició cap a una mobilitat més sostenible no passa només per substituir els vehicles de combustió per vehicles elèctrics. També implica repensar com utilitzem els vehicles i si cal que cada persona o família en tingui un en propietat.

En aquest context, les comunitats energètiques esdevenen espais per explorar nous models de mobilitat compartida. Amb aquest objectiu, OECOOP  analitzat l’interès i les necessitats de vuit comunitats energètiques locals, amb l’ajuda de Som Mobilitat, per valorar la implantació de serveis de vehicle elèctric compartit.

Un interès transversal per una mobilitat més sostenible

L’estudi ha recollit 275 respostes a dues enquestes realitzades entre març i maig de 2026, amb la participació de vuit comunitats d’Osona, el Ripollès, el Lluçanès, l’Alt Penedès i el Barcelonès.

Malgrat les diferències entre territoris, més del 80% de les persones enquestades manifesta interès per explorar una mobilitat més sostenible. Alhora, l’estudi evidencia una forta dependència del vehicle privat en els territoris rurals, on més del 88% de les persones enquestades utilitzen el cotxe per als seus desplaçaments diaris.

En moltes d’aquestes comunitats, a més, disposar de dos o més vehicles és habitual. És aquí on el vehicle elèctric compartit troba un dels seus principals espais d’oportunitat: no necessàriament com una alternativa a tenir cotxe, sinó com una via per reduir-ne el nombre.

Menys cotxes, més ús compartit

El cas de la comunitat energètica de Lluçol, al Lluçanès, il·lustra aquesta realitat. El 98% de les persones enquestades es desplacen habitualment en cotxe privat i gairebé la meitat —un 49%— en té dos o més.

Des de Lluçol consideren que un vehicle compartit podria ajudar a reduir la quantitat de cotxes al municipi, però sense perdre de vista la realitat del territori: la manca de transport públic fa que moltes persones continuïn necessitant el cotxe per als seus desplaçaments habituals.

A Sant Joan de les Abadesses, on participa la comunitat energètica Santjoanina, la reflexió va en una línia similar. Amb un índex de motorització molt elevat i moltes famílies amb dos o tres vehicles, consideren que perquè el servei de vehicle compartit sigui viable caldria, com a mínim, renunciar al tercer cotxe i, si és possible, també al segon. Un vehicle que s’utilitza poc continua generant despeses fixes —com el renting, l’assegurança o l’energia— que poden fer que mantenir-lo en propietat no sigui eficient.

Així, en entorns rurals, el vehicle elèctric compartit no parteix necessàriament de la possibilitat de prescindir del cotxe, sinó de la necessitat d’optimitzar-ne l’ús i reduir, quan sigui possible, els vehicles infrautilitzats.

Quin ús pot tenir el vehicle compartit?

L’estudi d’OECOOP apunta que el model de vehicle més sol·licitat és un utilitari amb una autonomia d’uns 300 quilòmetres, pensat principalment per a un ús puntual i flexible.

Però les necessitats concretes depenen de cada territori. Des de Santjoanina assenyalen que el vehicle privat continua sent important en les comarques rurals perquè garanteix una llibertat de moviment difícil de substituir. En canvi, el vehicle compartit pot tenir sentit per a desplaçaments puntuals: anar a Ripoll o a Vic, acudir al metge o resoldre altres necessitats concretes.

No el consideren, en canvi, una opció adequada per als desplaçaments laborals diaris, ja que reservar-lo durant tota la jornada faria que el servei deixés de ser econòmicament atractiu. La planificació que requereix un vehicle compartit tampoc encaixa sempre amb necessitats urgents o imprevistes.

La comunitat, una peça clau

Més enllà dels hàbits de mobilitat, l’estudi també mostra que hi ha una base comunitària per sostenir el projecte. A Lluçol, un 77% de les persones que van respondre la segona enquesta es mostraven disposades a dedicar entre dues i cinc hores mensuals a la cura dels vehicles.

Des d’aquesta comunitat consideren que aquesta dada mostra les ganes de compartir i d’assumir responsabilitats col·lectives, tot i que també remarquen que caldrà veure si aquesta predisposició es pot traduir en un projecte viable: compartir un vehicle en un entorn rural no és senzill.

Per això, la implantació del servei requereix molt més que posar un vehicle elèctric a disposició de la ciutadania. L’estudi també ha analitzat la viabilitat econòmica i del punt de recàrrega, així com aspectes com la ubicació, la potència, la connexió a la xarxa i la possibilitat d’aprofitar la generació de la mateixa comunitat energètica.

El projecte entra ara en una nova fase: treballar amb les 102 persones que ja han mostrat interès, establir aliances amb els agents del territori i concretar el model de vehicle compartit que millor s’adapti a cada comunitat.

El repte, en definitiva, no és només electrificar la mobilitat, sinó fer-la més compartida, eficient i adaptada a les necessitats de cada territori.

El nou paquet europeu d'energia ciutadana

22-09-2026

Reduir les factures, combatre la pobresa energètica i donar més poder a la ciutadania. Aquests són alguns dels objectius del nou Citizen Energy Package de la Comissió Europea, presentat el 10 de març de 2026 com a resposta a l’impacte de l’encariment dels combustibles fòssils i a la necessitat d’avançar cap a un sistema energètic més just i resilient. 

Però, darrere d’unes bones intencions, apareix una pregunta clau: té prou força, aquest paquet, per assolir el que es proposa?

Aquesta iniciativa no legislativa formula recomanacions als estats membres per reduir les factures energètiques, reforçar els drets de les persones consumidores, combatre la pobresa energètica i facilitar la participació ciutadana en la transició energètica. Entre les mesures proposades hi ha la reducció de l’IVA i d’altres càrrecs de les factures, la disminució dels costos de xarxa, l’impuls de mecanismes de flexibilitat i noves fórmules de finançament que permetin accedir a tecnologies renovables sense haver d’assumir una gran inversió inicial.

Les comunitats energètiques, al centre

Un dels elements més destacats del paquet és el reconeixement del paper de les comunitats energètiques. La Comissió Europea ens assenyala com a eina per avançar cap a un model en què la ciutadania no sigui només consumidora, sinó que alhora participi en la producció i la gestió de l’energia.

El paquet preveu impulsar un futur Pla d’Acció per a les Comunitats Energètiques, amb l’objectiu de multiplicar per deu la capacitat de generació ciutadana i arribar als 90 GW el 2030. També es planteja oferir orientacions als estats membres perquè desenvolupin marcs que facilitin la creació i consolidació d’aquest tipus d’iniciatives.

Aquest impuls arriba en un moment en què les comunitats energètiques podem tenir un paper especialment rellevant, perquè permetem generar energia renovable localment, retenir part dels beneficis econòmics al territori i facilitar que diferents actors —ciutadania, administracions, petites empreses o entitats— participin conjuntament en la transició.

El punt feble de la proposta: és voluntària

Tot i això, tal com alertem els socis del projecte MUSE-DHC, aquest paquet pot quedar-se curt. El seu principal problema és que no estableix objectius vinculants ni mecanismes d’aplicació o control. Les mesures depenen, en gran part, de la voluntat dels governs estatals de posar-les en pràctica.

Això és especialment rellevant en el cas de les comunitats energètiques. Encara que la Unió Europea ja disposa d’un marc legislatiu que en reconeix el paper, la seva aplicació ha estat desigual entre els estats membres. Sense obligacions clares, recursos suficients i mecanismes de seguiment, existeix el risc que les bones intencions no es tradueixin en un desplegament real a escala local.

El Consorci de MUSE-DHC també assenyala un altre repte: el finançament. Les comunitats energètiques, especialment quan impulsen projectes complexos com xarxes de calor i fred renovables, necessiten recursos durant les primeres fases de desenvolupament, quan encara no generen ingressos. El nou paquet recorre als instruments de finançament europeus ja existents, però no incorpora noves fonts específiques de finançament.

Finalment, l’anàlisi dels socis del projecte alerta sobre el risc de captura corporativa: projectes promoguts per empreses privades que poden presentar-se com a comunitats energètiques sense complir realment amb els principis de participació ni de propietat ciutadana. Garantir que els recursos públics arribin a iniciatives genuïnament comunitàries serà, per tant, un altre dels reptes de la seva implementació.

De les paraules, als fets

El Citizen Energy Package posa sobre la taula una idea important: la transició energètica també és una qüestió de drets, participació i justícia social. Reduir les factures i la dependència dels combustibles fòssils passa també per donar a la ciutadania més capacitat per produir, gestionar i decidir sobre l’energia.

Però perquè aquest canvi sigui possible, les comunitats energètiques necessitem alguna cosa més que reconeixement institucional. Necessitem marcs favorables, finançament, suport tècnic i compromisos polítics vinculants.

El repte per als pròxims anys és, doncs, convertir les ambicions europees en eines concretes perquè les persones i les comunitats puguin esdevenir protagonistes de la transició energètica.

Quina energia necessitarem el 2050?

18-09-2026

I si la transició energètica no consistís només a produir energia renovable, sinó també a decidir quanta energia necessitem i per a què? 

Aquesta és una de les preguntes que planteja l’informe Quina energia necessitarem el 2050 a Catalunya?, elaborat per la Xarxa per la Sobirania Energètica (Xse), que proposa repensar el model energètic català des dels principis de la suficiència, la sobirania energètica i la justícia global.

L’estudi parteix d’una constatació: davant l’emergència climàtica i els límits biofísics del planeta, la transició energètica no pot limitar-se a substituir combustibles fòssils per plaques solars i aerogeneradors. Cal preguntar-nos també quanta energia necessitem per garantir unes condicions de vida dignes i com podem reduir els consums sense comprometre el benestar de la població.

Consumir menys per transformar millor

La proposta central de l’informe és clara: Catalunya hauria de reduir almenys un 45% el consum d’energia final respecte del 2019, passant dels més de 171 TWh d’aquell any a un màxim de 94,35 TWh el 2050. Aquest és l’escenari que la Xse identifica com a CLEVER CAT, un punt d’equilibri entre la suficiència energètica i unes condicions de vida dignes.

Aquesta reducció no significa simplement «consumir menys» de manera indiscriminada. L’informe planteja prioritzar l’energia destinada a cobrir necessitats bàsiques —com l’habitatge, l’alimentació, l’aigua, la salut o les cures— i qüestionar aquells consums i activitats amb un impacte ambiental elevat que no són essencials.

Per aconseguir-ho, caldria actuar de manera diferent segons cada sector. Un dels canvis més profunds hauria de produir-se en la mobilitat: l’informe proposa reduir el consum energètic del transport de 63,13 TWh el 2019 a uns 25 TWh el 2050, una reducció del 60%. Per fer-ho possible, planteja combinar la reducció dels desplaçaments amb el transport públic, la mobilitat activa i compartida, l’electrificació i una regulació més decidida del transport privat motoritzat.

Un sistema 100% renovable i més descentralitzat

Reduir la demanda també permetria afrontar un altre dels grans reptes de la transició: com produir l’energia que necessitarem sense reproduir els impactes territorials del model actual.

L’escenari proposat aposta per un sistema basat en energies renovables, especialment solar i eòlica, però amb una implantació més descentralitzada i vinculada al territori. L’objectiu és afavorir instal·lacions de diferents escales, l’autoconsum i la generació comunitària, així com diversificar els sistemes d’emmagatzematge.

La reducció de la demanda té aquí un efecte directe: com menys energia necessitem, menys infraestructures renovables cal construir i, per tant, menor és també l’ocupació territorial. En l’escenari CLEVER, l’informe calcula una ocupació aproximada de 710,5 km² per a la generació eòlica i solar a terra, per sota dels 798,25 km² previstos en l’escenari PROENCAT 2050.

Aquesta qüestió és especialment rellevant en un territori on el desplegament de renovables ja genera debat sobre els seus impactes i sobre com es reparteixen territorialment tant les càrregues com els beneficis. Per això, la Xse defensa que la transició sigui territorialitzada, participativa i basada en criteris d’equitat.

De la transició tecnològica a la transició ecosocial

En definitiva, l’informe planteja una idea que va més enllà del debat sobre quines tecnologies utilitzarem el 2050. La pregunta fonamental és quin model de societat volem alimentar amb aquesta energia.

La proposta de la Xse combina tres palanques —suficiència, eficiència i renovables— i posa la reducció de la demanda al davant de la simple substitució tecnològica. El repte, per tant, no és només aconseguir un sistema energètic renovable, sinó construir-ne un que sigui també just, descentralitzat, democràtic i compatible amb els límits del planeta.

Pensar en l’energia que necessitarem el 2050 és, en aquest sentit, pensar també en com volem viure el 2050.

Viabilitat econòmica: un repte indispensable, a debat 

18-09-2026

Les comunitats energètiques som una peça clau en la construcció d’un nou model energètic més democràtic i sostenible, progressivament arrelat al territori català. El nostre desplegament a Catalunya ha despuntat els tres darrers anys, i la majoria som encara força joves, i dia a dia lluitem per sobreviure. 

Ja superada la fase d’impuls inicial, apareix un repte cada vegada més evident: com garantim la nostra sostenibilitat econòmica a mig i llarg termini?

La viabilitat de les comunitats energètiques va més enllà de la capacitat de generar energia renovable. També requereix una base social activa i implicada, així com capacitat de gestió i d’adaptació a les necessitats de cada territori. I suposa, adicionalment, disposar de models econòmics realistes basats en fórmules de finançament equilibrades, contribuint a que les instal·lacions i projectes es mantenguin i creixin amb la dependència justa dels fons públics.

Defensant fórmules de finançament a la III Cimera de Comunitats energètiques 

En aquest aquest context, el finançament és determinant. Les inversions inicials que requereixen molts projectes, juntament amb els terminis de retorn i la necessitat de trobar mecanismes adequats a les característiques de les comunitats energètiques, fan necessari explorar noves vies i fórmules de finançament. 

El proper 30 de setembre l’Amàlia Delgado, Directora d’Administració i Finances d’OECOOP, amb la col·laboració del projecte projecte Power2ppl representarà les 60 comunitats energètiques sòcies d’OECOOP a la taula rodona “¿Qué elementos de financiación para las comunidades energéticas estamos viendo?” de la “III Cumbre de Comunidades Energéticas” organitzada per la UNEF.

Hi serem, precisament, per aportar un punt de vista realista sobre les necessitats de finançament específiques de les comunitats energètiques catalanes, essencials perquè puguin passar de generar projectes puntuals, a esdevenir estructures estables i amb capacitat de permanència.

L’Energia que Coopera: esdeveniment per debatre aquest tema

A proposta nostra, la viabilitat de les comunitats energètiques serà el segon dels tres eixos de L’Energia que Coopera: 2a trobada de l’ecosistema de les comunitats energètiques que celebrarà la seva segona edició el dijous 5 de novembre a la tarda a Barcelona.

Organitzat per Coopcat, aquest esdeveniment reunirà cooperatives, administracions i ciutadania per debatre sobre la col·laboració pública-comunitària a escala local, compartir aprenentatges sobre solucions de finançament i conèixer exemples de participació i dimensió comunitària per avançar cap a un model energètic més democràtic i sostenible.

Comptarem amb en Ramon Roig, membre del Consell Rector de Balenyà Sostenible; l’Eugeni Vila, president de TARSOS; en Dani Carrasco, membre del Consell Rector de COOP57; Jordi Solé-Muntada, director d’Ecrowd! i Lourdes Ridameya, Cap de promoció de l'ICF, moderats pel president del Consell Rector d’OECOOP, l’Ermen Llobet. 

Tant de bo convideu les vostres sòcies a inscriure’s i a acostar-se a Bloc4 per dir-hi la seva: https://mailchi.mp/cooperativescatalunya/lenergia-que-coopera-2026-inscripcions

Proper grup de treball, per acord de l’Assemblea d’OECOOP de juny 

Per OECOOP és un acte de responsabilitat analitzar la conjuntura de la viabilitat de les comunitats amb detall, així com sotmetre a debat possibles vies de millora per, en conseqüència, exercir la pertinent incidència tècnica i política en la seva defensa. 

En aquest sentit, a proposta del Consell Rector d’OECOOP, en la darrera Assemblea Ordinària es va aprovar impulsar un grup de treball sobre la viabilitat de les comunitats energètiques i la de la nostra cooperativa de segon grau. Actualment el Comitè Direcció d’OECOOP està treballant una proposta de desplegament d’aquest grup per a l’aprovació del Consell Rector i posterior informació a les sòcies en la propera Assemblea Ordinària sobre com involucrar-s’hi.

Rehabilitar edificis des de les comunitats energètiques 

18-09-2026

La transició energètica no passa només per produir energia renovable: també es important reduir la quantitat d’energia que necessitem per viure-hi. En aquest sentit, la rehabilitació energètica dels edificis residencials és una de les grans oportunitats per avançar cap a un model més eficient, reduir el consum i millorar el confort de les llars. Però tirar endavant una rehabilitació pot ser complex: cal conèixer l’estat dels edificis, identificar les actuacions més adequades, implicar les persones propietàries i trobar fórmules per fer front a la inversió. És aquí on les comunitats energètiques poden tenir un paper clau.

21 comunitats d’OECOOP, pioneres

En el marc de la subvenció de Solarcoop, OECOOP ha permès estudis de rehabilitació de Suno en catorze comunitats energètiques. 

En paral·lel, el projecte europeu MUSE-DHC planteja el debat de la rehabilitació arrel del de les xarxes de calor i fred de la mà de dues comunitats més d’OECOOP.

Finalment, en el marc del projecte europeu COLOUR, OECOOP està acompanyant cinc comunitats energètiques sòcies perquè impulsin processos de rehabilitació col·lectiva als seus municipis. 

Projecte COLOUR: del diagnòstic a l’acció 

COLOUR és un consorci format per la Fundació Europace, l’IREC i OECOOP. Aquest projecte avança amb una idea clara: les comunitats energètiques podeu anar més enllà de la generació renovable i esdevenir agents col·lectius capaços d’impulsar la transformació energètica dels edificis i dels seus municipis.

Les comunitats actualment immerses en el procés de treball son Gurb Energia,  Energia comunitària Penedès-Garraf, Sant Cugat Sesgarrigues, Prades de la Molsosa i L’Electra Vallenca. 

En el marc d’aquesta iniciativa, el primer pas ha estat analitzar el parc d’habitatges a partir de dades cadastrals i indicadors territorials, per identificar quins edificis presenten un major potencial o necessitat de millora. Aquesta primera diagnosi permet obtenir una fotografia general del territori i, a partir d’aquí, començar a treballar amb les llars interessades. En alguns casos, com Gurb Energia, aquest procés ja ha generat una resposta significativa: prop de 30 llars han mostrat interès a participar en les auditories energètiques individuals.

De la diagnosi a l’obra, el procés és progressiu. Les auditories en llars permeten conèixer amb més detall les característiques de cada habitatge i determinar quines actuacions de rehabilitació poden ser més adequades. Però l’objectiu no és només analitzar cada casa de manera aïllada: quan es detecten necessitats similars entre diversos habitatges, es poden explorar actuacions agrupades que facilitin la contractació, redueixin costos i facin més viable l’execució de les obres. En paral·lel, l’acompanyament d’OECOOP a les comunitats és fonamental per adaptar el procés a la seva realitat, capacitat organitzativa i ritme.

El repte final serà aconseguir que les propostes de rehabilitació esdevinguin obres reals. Per això, el projecte també treballa en la identificació d’ajuts públics i en l’exploració de solucions de finançament que permetin reduir l’esforç econòmic de les famílies.

Estratègies de comunicació i col·laboració per reforçar les comunitats energètiques

02-06-2026
Crònica de la quarta sessió del Grup de Treball d’OECOOP

Com arribar a la gent?

Moltes comunitats energètiques han superat una primera etapa: constituir-se, trobar persones disposades a implicar-s’hi i posar en marxa els primers projectes. Però, un cop aquesta base ja està consolidada, apareix un nou repte: com arribar a la resta del poble i ampliar la base social?

Aquesta va ser una de les principals qüestions abordades durant la quarta sessió del Grup de Treball d’OECOOP. Arribar a totes les llars no és fàcil, especialment quan cada comunitat parteix d’una realitat, unes necessitats i unes barreres diferents.

Les respostes a l’enquesta compartida amb les comunitats participants permeten identificar alguns dels principals reptes del dia a dia. Entre les dificultats més destacades hi ha la falta de seguiment de les accions que es posen en marxa, seguida de la manca de persones amb temps disponible per assumir tasques de gestió i donar continuïtat als projectes.

En canvi, un dels punts forts que comparteixen bona part de les cooperatives és la comunicació interna. Els grups de WhatsApp, les reunions i els correus electrònics són eines habituals que permeten mantenir el contacte entre les persones que formen part de la comunitat. 

La comunicació externa: el gran repte

Les dades mostren un contrast entre el funcionament intern de les comunitats i la seva capacitat per comunicar-se cap a fora. Mentre que les eines de comunicació interna —com les reunions, els grups de WhatsApp o el correu electrònic— estan força integrades en el dia a dia de les cooperatives, la comunicació externa presenta més dificultats.

Tríptics, pàgines web, xarxes socials o altres canals de difusió poden ser eines importants per donar a conèixer els projectes, però no totes les comunitats tenen els mateixos recursos, coneixements o capacitat per mantenir-les actives.

Això posa sobre la taula una necessitat compartida: trobar fórmules de comunicació que siguin assumibles per a les comunitats i que, alhora, els permetin arribar més enllà de la seva base social actual.

Protecció de dades: una preocupació que no és tan gran com semblava

Un altre dels temes que va sorgir durant la sessió va ser la protecció de dades. Quan una comunitat vol fer una campanya de captació o treballar amb altres agents del territori, sovint necessita gestionar llistes de veïns, dades personals, correus electrònics o altres informacions.

Tot i que, d’entrada, pot semblar un àmbit complex, les respostes de l’enquesta mostren que la majoria de les cooperatives participants tenen força ben resolta aquesta qüestió.

Disposar d’una bona gestió i control de les dades és important no només per complir amb les obligacions corresponents, sinó també per treballar amb més seguretat i confiança quan es posen en marxa noves accions de comunicació i captació.

L’error del missatge únic i del llenguatge massa tècnic

Un dels reptes que es va posar sobre la taula és la tendència a plantejar un mateix missatge per a tot el poble, sense tenir prou en compte que cada comunitat té públics diversos i barreres diferents.

L’edat és una de les qüestions que més preocupa. Arribar a persones que no són tan presents a les xarxes socials obliga a ampliar els canals de comunicació i recuperar eines més tradicionals, com la premsa local, els cartells, les paradetes o altres espais de trobada presencial.

Però no només importa on comuniquem, sinó també com ho fem.

En Joan Pujols, de Vicoop, va recordar durant la sessió que un llenguatge massa fred o tècnic pot allunyar les persones a qui volem arribar. Si volem que els veïns i veïnes s’interessin pel projecte, cal explicar-lo d’una manera propera, entenedora i connectada amb la vida quotidiana.

En lloc de recórrer únicament a dades o estadístiques, pot ser més efectiu utilitzar exemples reals: explicar una factura elèctrica, mostrar quin estalvi pot representar un projecte o posar sobre la taula l’impacte que té en termes de reducció d’emissions de CO₂.

La comunicació com a eina per ampliar la base social

Malgrat les dificultats que comporta comunicar cap a fora, durant la sessió va quedar clara la importància de fer-ho. La comunicació és una eina fonamental per donar-se a conèixer, ampliar la base social i aconseguir una implicació més gran del poble en el projecte.

Les respostes de les comunitats participants mostren que més de la meitat consideren necessari fer un esforç important en aquest àmbit per aconseguir ampliar realment la seva base social.

El repte, per tant, no és només arribar a més persones, sinó aconseguir que més veïns i veïnes coneguin el projecte, l’entenguin i hi trobin una manera de participar-hi.

Els exemples d’Olost i Santa Creu Sostenibles i de La Tonenca

Durant la sessió també es van compartir experiències concretes que mostren diferents maneres d’apropar-se a la ciutadania.

En el cas d’Olost i Santa Creu Sostenibles, la col·laboració amb l’Ajuntament i l’ús de canals tradicionals com el boca-orella han estat eines importants per donar a conèixer el projecte i arribar a més veïns i veïnes.

A La Tonenca, en canvi, han apostat per fórmules més informals, com els cafès amb els socis, i per l’ús d’eslògans que ajudin a comunicar el projecte d’una manera més propera.

En tots dos casos, però, també es va posar de manifest la importància de definir protocols interns que permetin mantenir una certa distància entre la cooperativa i l’Ajuntament, especialment quan hi ha una col·laboració estreta entre totes dues parts.

Desafiaments operatius i tècnics

Fer créixer una comunitat energètica també implica afrontar dificultats que van més enllà de la comunicació. La captació de nous socis continua sent un dels reptes principals, i a això s’hi afegeixen les dificultats de coordinació amb altres agents, com ara les empreses comercialitzadores. 

Durant la sessió es va plantejar la possibilitat d’aprofitar els acords existents amb algunes comercialitzadores per trobar nous canals de difusió. Una de les vies proposades és que aquestes empreses puguin donar a conèixer els projectes de les cooperatives a través dels seus butlletins o newsletters.

Així, els acords ja existents podrien convertir-se també en una oportunitat per ampliar l’abast dels projectes i arribar a persones que encara no els coneixen.

Una conclusió que es repeteix

La quarta sessió del Grup de Treball d’OECOOP deixa una conclusió clara: fer créixer una comunitat energètica no consisteix només a instal·lar plaques o vendre energia. També implica saber explicar el projecte, adaptar el missatge a cada públic i construir relacions amb l’entorn.

La comunicació externa continua sent un repte per a moltes comunitats, però també una oportunitat per ampliar la seva base social i aconseguir una participació més gran del poble.

Per captar socis pesa més el preu de l'energia, o la confiança? 

30-05-2026
Crònica de la tercera sessió del Grup de Treball d’OECOOP

Quan el gran repte ja no és instal·lar plaques

Moltes comunitats energètiques han superat una primera gran etapa: constituir-se, trobar cobertes, fer números i posar en marxa els primers projectes fotovoltaics. Però, un cop les plaques ja produeixen energia, apareix una pregunta igual o fins i tot més decisiva: com fer créixer una comunitat perquè sigui viva, estable i sostenible en el temps?

Aquesta va ser la qüestió central de la tercera sessió del Grup de Treball impulsat per OECOOP, dedicada a un tema tan estratègic com sovint infravalorat: la captació de socis consumidors.

Després d’haver abordat en sessions anteriors aspectes més tècnics, com els models econòmics o la definició de preus, aquesta trobada va girar cap a una pregunta molt més humana: què fa que algú decideixi sumar-se a una comunitat energètica?

La resposta, segons les experiències compartides durant la sessió, sembla clara: la gent no s’hi apropa només per estalviar diners. El sentiment de pertinença, la confiança en persones conegudes, la credibilitat del projecte o les aliances al territori apareixen, sovint, com a factors tan o més importants que l’estalvi en la factura elèctrica.

En paraules repetides durant la sessió, el repte no és només “captar socis”. És, sobretot, fer comunitat.

Fer comunitat abans que vendre energia

Maria Mestre Montserrat, membre del Consell Rector d’OECOOP, va obrir la sessió amb una reflexió de fons sobre quin paper han de jugar realment les comunitats energètiques.

La idea és senzilla però profunda: una cooperativa energètica no hauria de limitar-se a repartir energia solar o abaratir rebuts. També pot ser una eina col·lectiva per reforçar la sobirania energètica, la cohesió social i noves formes de cooperació al territori.

Això canvia la mirada sobre la captació de socis. Ja no es tracta només d’una estratègia comercial o de màrqueting, sinó de construir vincles, generar confiança i compartir un propòsit.

De fet, moltes comunitats han evolucionat. Allò que va començar centrant-se exclusivament en les plaques fotovoltaiques avui es connecta amb altres necessitats quotidianes: mobilitat compartida, rehabilitació energètica, lluita contra la pobresa energètica, alimentació local o dinamització de barris i pobles.

El missatge és clar: les comunitats energètiques creixen tant per la tecnologia com per les relacions humanes que són capaces de teixir.

Què ajuda realment a captar nous socis?

Si alguna idea va generar consens durant la sessió és aquesta: la comunicació, per si sola, no fa miracles.

Les xarxes socials, els cartells o les campanyes digitals poden ajudar, però tenen un recorregut limitat si darrere no hi ha proximitat, credibilitat i confiança.

A partir de les experiències compartides, van emergir alguns factors clau:

• La confiança de persones conegudes del poble o del barri és un element important per donar credibilitat al projecte.

• Quan l’ajuntament s’implica, el projecte pot guanyar legitimitat i capacitat d’arribar a més gent.

• El boca-orella continua sent una eina especialment rellevant per donar a conèixer les comunitats.

• Explicar només l’estalvi econòmic acostuma a ser insuficient si no hi ha un relat col·lectiu darrere.

• Els espais informals —vermuts, assessoraments, mercats o activitats locals— poden facilitar la relació directa amb la ciutadania.

• El llenguatge planer és imprescindible: massa tecnicismes poden allunyar les persones interessades.

• Les aliances amb entitats del territori, especialment amb el món cooperatiu i social, poden obrir noves vies de col·laboració i captació.

• La relació amb entitats esportives, juvenils, educatives, sanitàries, econòmiques i ONG continua sent, en molts casos, una oportunitat per explorar. 

• La implicació dels joves continua sent una assignatura pendent.

• Repartir responsabilitats dins les cooperatives és clau per evitar el desgast dels grups impulsors.

El paper de les aliances amb les administracions

Les dades compartides durant la sessió també posen de manifest la importància de les relacions amb les administracions públiques locals. Una part significativa de les comunitats participants afirma tenir-hi pactes importants o algun tipus d’aliança, mentre que un grup més reduït considera que aquestes relacions encara són escasses.

La pregunta, doncs, no sembla ser tant si l’ajuntament hi ha de participar, sinó com ho fa i amb quin equilibri de poder.

Ecosesgarrigues: quan la confiança pesa més que la publicitat

Eric Enguita va compartir l’experiència d’Ecosesgarrigues, una cooperativa energètica de Sant Cugat Sesgarrigues, un municipi d’uns mil habitants.

Nascuda el 2023, la cooperativa ja agrupa 43 socis i gestiona un primer projecte fotovoltaic de 100 kW.

Però, segons expliquen, el creixement no ha arribat gràcies a les xarxes socials ni a grans campanyes de comunicació. La clau ha estat molt més simple: la proximitat.

La cooperativa ha apostat per eines modestes però molt arrelades al poble: un butlletí municipal, activitats divulgatives o el conegut “vermut energètic”, un espai pensat perquè la gent gran pugui entendre millor la factura de la llum i resoldre dubtes.

També han treballat un relat emocional molt vinculat a la identitat local. L’objectiu, expliquen, és que la gent senti orgull de formar part del projecte i del municipi.

De cara al futur, estudien fórmules tan senzilles com efectives: una campanya de “un soci porta un soci” o fins i tot una mascota comunitària pensada per acostar el projecte a infants i famílies.

La fita és arribar a un centenar de llars participants abans del 2030.

Una conclusió que es repeteix

La tercera sessió del Grup de Treball d’OECOOP deixa una idea clara: captar socis no depèn només d’oferir energia més barata.

El preu pot ser un factor important, però les experiències compartides mostren que la confiança, la proximitat, el sentiment de pertinença i la capacitat de generar aliances al territori també són determinants per fer créixer una comunitat energètica.

I, en aquest sentit, captar nous socis no és només una qüestió de comunicació: és una qüestió de fer xarxa, construir confiança i generar comunitat.

Jornada Social d'OECOOP el 13 de juny de 2026

19-05-2026

OECOOP serà present a la Setmana Europea de l'Energia Sostenible, l’esdeveniment anual més gran d' Europa dedicat a les energies renovables i a l’ús eficient de l’energia, que es celebra del 9 a l’11 de juny.

En aquest marc, organitzem la jornada social “Fem xarxa: fem energia!”, una trobada pensada per enfortir els vincles entre comunitats energètiques i compartir experiències, reptes i oportunitats del sector.

La jornada serà inaugurada per Anna Camp, de l’ICAEN, i l'alcaldia de l'Ajuntament de Vic .

A continuació, s'organitzaran dues taules rodones:

• Equilibrar les nostres finances: un repte continu. Un espai per reflexionar sobre els desafiaments econòmics de les comunitats energètiques, amb la participació de Nuno Brito, de Goparity; Ramon Roig. La sessió serà moderada per Ermen Llobet.

• “Ho estem fent!” Rehabilitació energètica col·lectiva. Una conversa sobre experiències reals de rehabilitació energètica compartida, amb Jordi Ayats, de la Fundació Europace; Jordi Pascual, de l’IREC; Júlia González i Carmel Carrillo. La moderació anirà a càrrec de Rafel Florenciano.

La jornada continuarà amb una sessió participativa sobre captació de sòcies i socis, dinamitzada per Fil a l’Agulla i presentada per Eugeni Vila. Totes les comunitats energètiques catalanes hi són benvingudes!

A més, durant tota la jornada, Som Mobilitat oferirà proves de vehicle elèctric per a les persones assistents.

La trobada culminarà amb un dinar popular exclusiu per a les sòcies d’OECOOP, que inclourà un brindis a càrrec d’Anna Puig, de CoopCat, abans de la celebració de l’Assemblea.

Us hi esperem!

El preu de l’energia és clau per captar socis, però no l’únic factor 

27-03-2026

Crònica de la segona sessió del Grup de Treball d’OECOOP sobre Captació de Socis el 7/4/26, amb els casos de TARSOS, CEL de Mieres i Penedès-Garraf

Un debat central per a les comunitats energètiques

Quan una comunitat energètica ja ha posat en marxa les seves noves instal·lacions, apareix un nou repte: com aconseguir que més persones s’hi sumin com a socis-consumidors, contribuint a garantir-ne la viabilitat?

Aquesta va ser la qüestió central de la segona sessió del Grup de Treball d’OECOOP, dedicada al paper del preu de l’energia com a factor de captació de socis consumidors, així com als diferents “models de negoci” que poden adoptar les comunitats.

Les experiències compartides durant la sessió van mostrar que el preu és un factor important per captar socis, especialment perquè les comunitats han de competir, almenys en part, amb les comercialitzadores convencionals. 

Com definir un preu competitiu?

Però definir el preu de l’energia no és senzill, perquè cal trobar un bon equilibri entre oferir una proposta atractiva per a les persones consumidores i garantir els ingressos necessaris per fer sostenible el projecte.

Aquesta és una tasca tècnica que depèn de múltiples factors: els costos de les instal·lacions, el finançament, les subvencions disponibles, el sistema de repartiment de l’energia i la capacitat d’ingressos de cada comunitat, entre d’altres. En aquest sentit, disposar d’estudis especialitzats i d’eines digitals que permetin analitzar costos i plantejar diferents escenaris, facilita clarament la presa de decisió..

Un dels reptes que es va posar sobre la taula és el deconeixement del “model de comunitat energètica” per part dels potencials socis i consumidors, que poden arribar a equiparar-nos a una comercialitzadora. Això fa inevitable la comparació de preus, i en definitiva evidencia la necessitat de comunicar què hi ha darrere d’aquest preu, i quin valor aporta exactament el projecte cooperatiu. 

En aquest sentit és important poder explicar els resultats de manera senzilla, amb exemples individualitzats que permetin als socis i ciutadans entendre quin impacte pot tenir el projecte en el seu consum. Perquè el preu no ho és tot. És imprescindible de combinar la informació econòmica amb un relat que expliqui els propòsits i els valors de la comunitat.

Quatre models per afrontar la viabilitat econòmica

Una de les qüestions abordades va ser la diversitat de models econòmics que poden adoptar les comunitats energètiques. En termes generals, aquests determinen com s’equilibren els ingressos i les despeses, com es financen les instal·lacions i qui n’assumeix la propietat.

Durant la sessió es van identificar quatre fórmules principals:

• Finançament extern: la comunitat assumeix la inversió mitjançant finançament bancari o alternatiu.

• Gestió de cessions: l’Ajuntament cedeix instal·lacions a la comunitat perquè les gestioni.

• Finançament propi: la inversió es realitza mitjançant les aportacions dels mateixos socis.

• Model híbrid: combina elements de models anteriors.

Les subvencions poden complementar qualsevol d’aquestes fórmules i reduir l’esforç financer que han d’assumir les comunitats. Tot i això, cada model presenta avantatges i inconvenients i condiciona tant la capacitat d’inversió com el preu final de l’energia.

La conclusió és que no existeix un únic model vàlid per a totes les comunitats: la fórmula més adequada depèn de les característiques de cada projecte, del seu entorn i de les possibilitats de finançament propi i aliè disponibles.

Tres casos; tres models de negoci

Durant la sessió, tres comunitats van compartir les seves experiències i van mostrar com aquests models es poden adaptar a realitats diferents.

Taradell Sostenible (TARSOS) va presentar un model basat principalment en el finançament extern, complementat amb subvencions i suport municipal. La comunitat, que compta amb 114 socis i cinc instal·lacions fotovoltaiques, ha aconseguit incorporar també petites i mitjanes empreses al projecte.

Un dels reptes que van compartir va ser com explicar conceptes complexos com el cobrament d’excedents als socis consumidors. L’experiència posa de manifest la importància de trobar fórmules senzilles per explicar com funciona el repartiment de l’energia i quins beneficis obté cada persona.

CEL de Mieres va presentar un model híbrid entre el finançament extern i la cessió d’instal·lacions municipals. En aquest cas, la col·laboració amb l’Ajuntament ha estat determinant per facilitar l’accés a cobertes i reduir l’impacte de la inversió inicial.

La comunitat també ha treballat per adaptar el sistema de quotes a les necessitats dels socis i fer més comprensible el funcionament del projecte. Un dels aprenentatges compartits va ser la utilitat de proporcionar informes individualitzats sobre consum i estalvi, que permeten a les persones interessades prendre decisions amb més informació.

Finalment, Energia Comunitària Penedès-Garraf va explicar una estratègia basada en el creixement i les economies d’escala. La cooperativa, amb uns 200 socis distribuïts en diversos nuclis urbans, combina les aportacions dels socis amb finançament extern i busca assolir una dimensió suficient per garantir la seva viabilitat i poder ampliar els serveis que ofereix.

En aquest cas, l’experiència també reforça una idea que va aparèixer al llarg de tota la sessió: el boca-orella i la consciència sobre el projecte poden ser tan importants com el preu per aconseguir nous socis.

Una qüestió d'equilibris dinàmics

Les experiències compartides durant la sessió mostraren que posar un preu a l’energia és molt més que calcular costos i ingressos. És una decisió que afecta la capacitat de captar socis, la viabilitat de la comunitat i la manera com s’explica el projecte a la ciutadania.

Les comunitats energètiques no podem competir únicament en preu, com si fossim una comercializadora convencional. El nostre valor rau, sobretot, en el nostre model cooperatiu, en la participació dels socis, en la proximitat,  i en la capacitat de generar altres projectes al territori.

La segona sessió del Grup de Treball d’OECOOP deixà, doncs, una idea clara: fer viable una comunitat energètica implica trobar l’equilibri entre un preu atractiu, un model econòmic sostenible i una proposta de valor que vagi més enllà dels quilowatts hora.

Nova legislació, per a un ecosistema amb més autoconsum local 

27-03-2026

El Reial Decret Llei 7/2026 aprovat el 26 de març del 26  va més enllà d’una resposta a la crisi energètica, impulsant un model més local, electrificat i participatiu. 

Aquest article reflexiona sobre aquestes polítiques d’urgència i el seu impacte en la transició cap a un sistema descentralitzat basat en comunitats energètiques.

Mitigació de l’impacte socioeconòmic del preu de l’energia 

Els capítols primer i segon del títol 1 del decret-llei, sobre mesures en matèria energètica, respon a una lògica clara: l’alleujament immediat ament l’impacte de la crisi de preus energètics sobre famílies i sectors productius. El nou paquet inclou incentius estimulants, com ara la rebaixa de l’IVA de l’electricitat, el gas i els carburants del 21% al 10%, l’extensió del bo social elèctric fins al 2026, i la prohibició de talls a llars vulnerables i diverses bonificacions industrials. 

Canvi d’escala dels autoconsums

Un altre dels grans eixos del RDL és la consolidació de l’autoconsum com a realitat estructural del sistema elèctric de l’Estat. La disposició final catorzena  reconfigura el concepte d’instal·lació de producció propera, essent la novetat que les instal·lacions fotovoltaiques o eòliques de fins a 5 MW podran situar-se a una distància de fins a 5 Km dels consumidors. 

Anteriorment es contemplava una distància intermèdia de fins a 2 km, però amb restriccions que limitaven la seva operativitat real. L’RDL simplifica i àmplia aquest marc, facilitant que més consumidors participar part d’una mateixa instal·lació; una mesura clau especialment en entorns periurbans i urbans.

Altres mesures transformadores

Però les mesures aprovades també introdueixen ajustos rellevants en l’àmbit de l’autoconsum que, tot i ser menys visibles que les fiscals, poden ser transformadores si s’implementen amb ambició:

• Simplificació administrativa: reducció de tràmits per a instal·lacions compartides; un dels principals actuals colls d’ampolla.

• Millores en la compensació d’excedents: s’apunta a mecanismes més flexibles que permetin maximitzar el valor de l’energia no consumida instantàniament, fet especialment beneficiós per a projectes col·lectius.

• L’emmagatzematge i la flexibilitat esdevenen claus per optimitzar la generació distribuïda.

• Impuls a la digitalització i a la gestió intel·ligent: foment de comptadors intel·ligents i sistemes de repartiment dinàmic de l’energia.

Les comunitats energètiques guanyen centralitat 

Si l’autoconsum guanya escala, es diu que en aquest decret les comunitats energètiques guanyen centralitat institucional. 

És especialment interessant aturar-se al capítol tercer, referit a mesures urgents per al desplegament àgil i socialment integrat de les energies renovables, que contempla la creació de Zones d'Acceleració Renovables (a terra) per a la construcció d'instal·lacions de generació d'origen renovable. En els articles 20 i 21 es declaren d’urgència per raons d’interès públic els procediments d'autorització acreditats amb estàndards d'excel·lència social i territorial, en els quals són rellevants els programes d'impuls de comunitats energètiques o d’autoconsum compartit.

Aquests articles apel·len a la importància del rol dels municipis en un model on l'energia es produeix i consumeix a prop, beneficiant-se’n els projectes socials, la ciutadania més vulnerable, i el territori. 

Altres instruments afavoridors de comunitats energètiques

Paral·lelament, el paquet incorpora o reforça altres instruments que poden afavorir les comunitats energètiques locals:

• Reconeixement jurídic més clar, que en facilita l’operativa.

• La a disposició addicional dissetena dona el mandat al Govern aprovar, en el termini de tres mesos, un reial decret de desenvolupament reglamentari de les comunitats d’energies renovables i les comunitats ciutadanes d’energia definides a la Llei 24/2013.

• Accés prioritari a ajuts i finançament per a projectes renovables col·lectius.

L’amenaça de la baixada dels preus

Com dèiem, l’extensió del bo social i la prohibició de talls reforcen la idea de l’energia com a dret bàsic, un principi alineat amb la filosofia de les comunitats energètiques. Però no podem deixar d’apreciar que la reducció fiscal abarateix la factura i que, com a conseqüència, pot diluir un dels principals incentius per a l’autoconsum col·lectiu: l’estalvi econòmic. 

En definitiva succeeix que, si l’energia de mercat és “artificialment” més barata, el retorn de les inversions en fotovoltaica col·lectiva s’allarga, fent-les menys atractives. 

Així doncs, els elements que abans revisàvem són importantíssim per compensar, al menys parcialment, aquest efecte desincentivador de la baixada general de preus.

Una oportunitat per a les comunitats d’OECOOP

Per finalitzar, subratllem la transcendència de la disposició addicional novena del nou real decret, que habilita al IDAE per a convocar un programa d’ajudes a Oficines de Transformació Comunitària dotat amb 10 milions d’euros. 

Confiem que la nostra cooperativa de segon grau sàpiga beneficiar-se d’aquesta mesura, per així contribuir més decididament que mai a l’impuls i al suport integral de les nostres comunitats energètiques en xarxa. Esperem  que aquest decret llei ens ofereixi un impuls decidit transitar amb elles cap a un ecosistema energètic més just, local, col·lectiu i sobirà. 

Resultats preliminars del Grup de Treball de Captació de socis 

05-03-2026

El primer dimarts de cada mes, entre març i juny d’enguany, socis i sòcies voluntaris de les comunitats energètiques d’OECOOP ens apleguem per conèixer-nos millor, compartir problemàtiques, anticipar-nos a les problemàtiques de les cooperatives més madures i, sobretot, per aprendre els uns dels altres.

El primer Grup de Treball impulsat per OECOOP és, per acord del Consell Rector, per afrontar el repte de captació de sòcies per als autoconsums compartits. Al voltant d’aquesta temàtica s’han programat quatre sessions online que conclouran el dia 13 de juny, en una dinàmica participativa oberta per acabar d’enriquir i compartir els resultats assolits en les sessions prèvies. 

Com va anar la sessió del 3 de març?

La primera de les trobades d’aquest Grup de Treball  d’OECOOP va comptar amb la  participació decidida d’unes 20 persones representants de les catorze comunitats energètiques següents:

• Set Fonts Energia (Sant Julià de Vilatorta)

• Comunitat energètica Vilanoveta (Lleida)

• Ecosesgarrigues (Sant Cugat Sesgarrigues)

• Moianès Sostenible (Moià)

• Gurb Energia (Gurb)

• La Lleva Comunitat Energètica (Baix Montseny)

• Solflix (Flix)

• Olost i Santa Creu Sostenible (Olost)

• Pescaenergia (Torelló)

• Som Comunitat Energètica del Barcelonès (Barcelona)

• SEB en Transició (Santa Eugènia de Berga)

• Associació energètica del Cogul (Garrigues Altes)

• Cooperativa Sostenible del Ter (Roda de Ter)

• Vicoop Energia (Vic).

Durant una hora i mitja, es van revisar els protocols de participació al grup, i després d’una introducció sobre la temàtica, les diverses comunitats energètiques es va presentar, en cada cas explicant en quina fase de maduració es troben, i fins a quin punt  els afecta la temàtica de la captació de nous socis.

En funció del moment, varien les necessitats de captació

Una de les primeres idees clau de la sessió del 3 de març era previsible: en funció de l’estat de les instal·lacions de cada comunitat, les necessitats de participació social de les cooperatives, varien significativament.

Quasi una tercera part de les comunitats participants a la primera sessió del grup, tenen instal·lacions encara en fase d’estudi. Pràcticament un altre terç ja són a punt d’arrencada, en la mateixa proporció ja tenen instal·lacions ja en funcionament i, finalment, hi ha un parell de comunitats encara en fase de formalització.

Així doncs, mentre les comunitats menys madures estan centrades en ampliar la seva base social, en les que estan a punt d’arrencar fotovoltaiques o ja arrencant-les, la necessitat es desplaça cap a l’oferta de condicions favorables per captar persones consumidores.

Un variat catàleg de solucions per captar sòcies i consumidores

Durant la sessió va quedar clar que sovint remem contra-corrent, i que en cada comunitat sol existir un embrió (a vegades minvant, si s’allarguen els terminis) de persones motivades, al voltant de les quals no és fàcil estructurar voluntaris i voluntàries que participin de les seves dinàmiques i, encara menys, que formalment participin de les distribucions de l’energia fotovoltaica generada.

Tot i així, cada comunitat va exposar breument quins mecanismes posen en marxa per aconseguir el que es proposen, fent evident que amb imaginació i esforç s’emprenen accions de tipus molt divers i de resultats usualment difícils de preveure:

• Anar als mercats a explicar el perquè de la comunitat

• Ampliar els contactes a un radi de fins a 5 Kms.

• Per anàlisis personalitzades de factrures

• Buscar el suport sistemàtic del respectiu Ajuntament

• Organitzar xerrades

• Participar en actes d’altres

• Centrar-se en comunicar millor les coses als propis socis

• Fer bustiades

• Emprendre petits projectes il·lusionants en paral·lel

• Dissenyar i imprimir tríptics

• Organitzar compres agregades (llenya, bicicletes, etc.)

• Servir-se d’advocats per fer recursos que portin a oferir millors condicions

• Adaptar el relat de la cooperativa, per centrar-se en les dimensions ecològica i social

• Estructurar campanyes als mitjans i a les xarxes

Repensar els beneficis que oferim a soci@s i consmidor@s

Algunes de les persones assistents subratllaven la importància dels estalvis generats en la factura energètica, convenint que l’actual preu de l’energia ens està posant difícils les coses. Però, potser en la mateixa proporció, d’altres esgrimien que avui dia, més que mai, hem d’allunyar-nos dels argumentaris especulatius relacionats amb aquest factor, perquè les comunitats difícilment podem ser econòmicament competitives.

També es van adduir altres aspectes de tipus socioeconòmic i cultural que subratllen les actuals dificultats per convèncer els ciutadans sobre el nostre valor. Per exemple, la davallada de l’associacionisme després de la Covid, polítiques urbanes errants o directament errònies, la por dels ciutadans de precipitar tràmits amb les comercialitzadores, problemes amb la propietat de les teulades i de centralització de bateries...

Però alguns dels participants alertaven sobre la importància, en aquest context, de repensar els beneficis que oferim a sòcies i consumidores, reconeixement que durant mesos -o anys- hem mantingut un relat excessivament optimista sobre el present i el futur que els oferim.

Consultades sobre els factors més determinants per tenir èxit en la captació de sòcies consumidores, la meitat de les comunitats que van respondre el breu qüestionari responien que la clau és, actualment, oferir serveis complementaris, com ara vehicle elèctric, renovació d'edificis, o compres agregades. 

En menor mesura, es subratllava la importància de:

• Oferir preus i models de participació econòmica favorables 

• Disposar d'una base social més àmplia, sovint donar-se a conèixer millor a les entitats, i arribant a acords

• Explicar-se bé i arribar al públic adequat,

Recollides aquestes valoracions, el grup de treball prosseguirà revisant cadascun d’aquests factors i escoltant a comunitats que els estan encarant-los decididament, per tal d’enriquir el debat i l’aprenentatge adquirit d’altres comunitats.

La propera sessió, el 7 d’abril, promet!

El dimarts 7 d’abril a les 19:00h ens centrarem en el primer dels tòpics: els preus i models de participació econòmica que oferim a sòcies i a consumidores.

Entre totes retornarem a les idees encetades durant la primera sessió, per aprofundir-hi, i respondre amb major precisió a la pregunta: Són importants, o no tant, els preus d’energia que oferim?

Us hi esperem a totes, hagueu participat o no a la primera de les sessions!

Rebreu el link d’accés a les vostres bústies corporatives.

1. Credibilitat i autoritat institucional (també a nivell internacional)

Per a una cooperativa sense ànim de lucre, la confiança ho és tot. Una pàgina oficial transmet que l'organització és un actor seriós i consolidat.

• Segell de qualitat: Davant d'ajuntaments, entitats, ciutadans, bancs o entitats de crèdit ètic, tenir una presència activa i professional facilita la negociació de convenis.

• Combat l'escepticisme: Moltes persones encara dubten de l'eficiència de les comunitats energètiques. Publicar dades reals, instal·lacions acabades i fites assolides (com el nombre de kW generats col·lectivament) demostra que el model funciona.

2. Networking amb organitzacions clau

LinkedIn és el lloc on es troben els agents que decideixen el futur de la transició energètica:

• Administració Pública: Permet connectar directament amb tècnics municipals, regidors de medi ambient i responsables de fons europeus (com els Next Generation).

• Partners tecnològics: Atreure empreses d'instal·lacions solars, enginyeries o proveïdors de programari de gestió energètica que vulguin col·laborar amb la cooperativa.

• Altres cooperatives: Crear sinergies amb la Xarxa d'Economia Solidària (XES) o xarxes europees de comunitats energètiques (com REScoop.eu).

3. Captació de voluntariat i talent

El sector de les renovables està en plena efervescència i hi ha molta competència per trobar voluntaris, tècnics i gestors:Atreure per propòsit: Molts professionals del sector energètic busquen feines amb un impacte social real. LinkedIn és la millor eina per publicar ofertes i trobar perfils (enginyers, advocats, administradors) que sintonitzin amb els valors cooperatius.

• Atreure voluntaris per propòsit: 

• Atraure professionals del sector energètic busquen feines amb un impacte social real. LinkedIn és la millor eina per publicar ofertes i trobar perfils (enginyers, advocats, administradors) que sintonitzin amb els valors cooperatius.

4. Cohesió i orgull de pertinença

Tenir una pàgina central serveix com a nexe d'unió per a les 50 comunitats membres d'OECOOP

• Aparador de casos d'èxit: Si una comunitat local fa una fira o estrena una coberta, la cooperativa ho pot difondre a escala global, donant visibilitat a projectes petits que no tindrien ressò per si sols.

• Intercanvi de coneixement: Publicar guies, FAQs o resums de canvis normatius ajuda a les 50 comunitats a estar informades i alineades.

5. Difusió del Model (Advocacy)

La cooperativa té una veu prou forta per influir en l'opinió pública i el sector:

• Educació energètica: Podeu publicar articles d'opinió sobre la pobresa energètica, el dret a l'energia i la democratització de la xarxa.

• Lobby positiu: Reivindicar canvis legislatius que afavoreixin l'autoconsum compartit des d'una perspectiva social i no especulativa.

Unir-se és molt fàcil! Només cal accedir a la pàgina i clicar "Seguir": https://www.linkedin.com/company/oecoop-osona-energia-cooperativa

Tanquem el 2025 projectant un 2026 millor 

OECOOP celebra l’Assemblea de novembre a Vilanova i la Geltrú

02-12-2025

OECOOP en xifres

Fa tres anys, a Vic, només érem quatre socis. Fa dos anys ens acabaven d’aprovar l’OTC i, amb 28 membres, vam arrencar l’equip. Fa un any, a Bellpuig, ja érem 45 entitats associades i havíem presentar 38 projectes a CE Implementa (CEI).

I avui som 51 cooperatives energètiques associades (majoritàriament de  fora d’Osona/Lluçanès), donem cobertura a 5.330 persones sòcies de 73 municipis, i estem executant Solarcoop, nous CEIs i 3 projectes europeus. Entre tots, comencem a reunir un petit gruix d’instal·lacions funcionant o en promoció: 139 actuacions per un valor de 16,2 M d’Euros d’inversió, amb una potència fotovoltaica instal·lada sobre cobertes d’ 11,4 MWp. I comencem a endinsar-nos en solucions de mobilitat, rehabilitació i xarxes de calor i fred.

65 persones participants

El dissabte 29 de novembre vam prendre consciència de la intensitat del camí recorregut durant la segona assemblea semestral de 2025 d’OECOOP, celebrada a Vilanova i la Geltrú a proposta de la comunitat local Energia Comunitària Penedès-Garraf. El president del seu Consell Rector, Rafel Florenciano, va oferir una càlida benvinguda a la seixantena d’assistents. A continuació, el president d’OECOOP, Ermen Llobet, va assenyalar la importància de participar en aquest espai de debat dedicat al seguiment d’actuacions i a definir les perspectives de futur de la cooperativa de segon grau.

Comptem amb suport institucional

Des de la taula presidencial, el Director General d’Economia Social i de les Cooperatives, David Bonvehí, apuntà que la Generalitat de Catalunya seguirà apostant per la intercooperació i les cooperatives energètiques amb l’impuls del nou Decret Llei i de la nova convocatòria de Singulars (prevista pel març de 2026). Va afirmar que “OECOOP és una història d’èxit” i agraí la tasca de tots els presents: “els que sou en primera línia defensant el projecte”. A continuació, l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz, va subratllar la força col·lectiva com a motor de canvi de l’actual model energètic, visionant un futur amb “una energia verda, justa, sostenible, democràtica i de proximitat, fruit del treball conjunt entre cooperatives i institucions”.

Millorant l’eficiència de gestió 

Després d’aprovar l’acta de la sessió anterior i de determinar les persones interventores d’acta, el director general d’OECOOP, Francesc Tarongí, va presentar l’Informe de Gestió de 2025, aprovat amb una única abstenció. Va exposar amb detall la situació financera de l’entitat, els esforços organitzatius realitzats, i l’activitat dels programes i projectes Europeus. Addicionalment va explicar els principis d’eficiència de gestió, flexibilitat i solidaritat aplicats en l’exercici de disseny del nou preuari ratificat que, afirmà, “´és a la franja baixa dels preus de mercat”. Va destacar la voluntat de la cooperativa de seguir millorant l’eficiència dels serveis que presta, així com d’apropar-se més a les sòcies en un futur proper, acompanyant-les en el seu creixement. Aquest punt de l’ordre del dia va cloure amb la projecció del nou vídeo corporatiu d’OECOOP, adaptable en versió curta a les cooperatives sòcies que ho encarreguin.

Reforçar la intercooperació

Llavors l’Ermen Llobet va prendre la paraula per presentar l’informe Social d’OECOOP, també ratificat en assemblea, encapçalat per la tasca institucional i operativa del Consell Rector. En el seu balanç de l’any va destacar la complexitat operativa que s’ha encarat i, sobretot “el repte de la sostenibilitat d’OECOOP i totes les associades, que és una responsabilitat compartida que cal encarar optimitzant procediments, recursos i models de negoci, per comptar menys amb les subvencions en endavant”. En l’àmbit social va exposar que s’aposta per  treballar la comunicació i altres vies de captació de sòcies amb les comunitats locals, mentre que en l’àmbit institucional va subratllar la necessitat de cercar vies d’acord amb entitats que ens reforcin en l’àmbit català, estatal i europeu, establint coalicions que permetin incidir en la millora de l’entorn normatiu i col·laboracions estratègiques que reforcin el moviment de comunitats energètiques: “no hi ha una única manera de créixer, però hem d’eixamplar aquest moviment amb més relacions institucionals i aliances”

Relleu al Consell Rector

A continuació tingué lloc el moment més emotiu de la sessió matinal: l’agraïment per la tasca feta a Ramon Roig, fundador d’OECOOP, que va respondre amb un emocionat missatge: -“Hem estat capaços, des del no res, de generar un projecte que genera il·lusions, i cal seguir lluitant per a un model energètic en el que som protagonistes, i no mers agents passius.”,- i va encoratjar-nos a seguir treballant amb dedicació i compromís

Per unanimitat de vots, l’assemblea aprovà que el seu relleu l’exercirà la Maria Mestre Montserrat, de l’Electra Vallenca, qui va adreçar-nos unes paraules de motivació per aportar l’experiència local de la comunitat energètica de l’Alt Camp a OECOOP.

Després d’intervencions d’Ecosesgarrigues, Rocaguinarda, Moianès Sostenible i Femmes Energia durant el torn de precs i preguntes, vam quedar emplaçats a la xerrada que marcaria el final de la sessió.

Noves oportunitat normatives

L’expert en dret a l’energia Joan Herrera va parlar-nos sobre les possibilitats del Decret llei 22/2025, de 28 d'octubre, per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya (arran del’apagada massiva del 28 d’abril de 2025), que regula per primera vegada les instal·lacionsd’emmagatzematge elèctric mitjançant bateries. Sobre el nou decret, Herrera va explicar queconsidera comunitats energètiques tant les comunitats d'energies renovables comles comunitats ciutadanes d'energia i, per damunt de tot, destacà que se’ns declara d'utilitat pública,fet que ens atorga autoritat davant d’actors públiques i privades.

Encara en exposició pública, el RD 244 (“por el que se modifican determinados aspectos relativos alautoconsumo de energía eléctrica y de impulso al almacenamiento distribuido”), -“si s’aprovésdesprés d’un termini mínim de 6 mesos, també oferiria novetats molt interessants relacionades amb l’emmagatzematge distribuït tant per a consum residencial com industrial.”

La participació del jurista va defensar que, avui dia, som l’instrument des del qual protagonitzar la transformació energètica de les nostres ciutats i pobles. Essent els reptes del nou model energètic l’electrificació, l’emmagatzematge i la flexibilitat, “és important que les comunitats energètiques desplegueu tota la vostra capacitat d’influència per propiciar legislacions favorables: cal articular propostes encarades a esdevenir realitats, i hem de ser capaços de subministrar munició” – va argumentar amb la visió d’afavorir de la transició energètica tot i la potència lobística de les grans companyies energètiques multinacionals.

Cooperar és energia... Aprofitem-la!

OECOOP participa a la 1a trobada de l’ecosistema de comunitats energètiques de Catalunya, que aplega 80 participants

19-11-2025

El 7 de novembre del 2025 es va celebrar la jornada “L’energia que coopera”, organitzada per CoopCat i CoopsConsum amb la col·laboració d’OECOOP.

“Les comunitats energètiques cooperatives són una eina de democràcia econòmica i energètica. Des del cooperativisme aportem valors, experiència i estructura per fer possible una transició energètica justa, democràtica i arrelada al territori”, va afirmar Laia Bonastra (Coopcat) en l’obertura de la sessió. En opinió de Yaiza Blanch (Coopsconsum), també “són comunitats de vida, i un puntal de la sobirania energètica, alimentària, de mobilitat, de gènere i cultural”. A seu torn, David Bonvehí (DG d'Economia Social i Solidària i el Cooperativisme) va afirmar que la Generalitat té predispoció a prosseguir avançant sobre aquesta matèria.

La trobada, concebuda per afavorir el reconeixement mutu, l’intercanvi i la col·laboració entre federacions, cooperatives, entitats, ateneus cooperatius, administracions locals i altres agents de l’ecosistema, va aportar visions complementàries de reptes i oportunitats, totes elles imprescindibles per avançar en la construcció d’una visió compartida de sector.

La sessió es va estructurar en dues taules rodones, cadascuna seguida d’una dinàmica de treball col·laboratiu dissenyada per FITES. Les entitats convidades a la primera taula, sobre reptes de les comunitats energètiques, foren OECOOP, Som Comunitats, Batec i Taradell Sostenible, mentre que la segona, sobre cooperació entre agents de l’ecosistema, va ser participada per l’ICAEN, la Direcció General d’Economia Social i Solidària i el Cooperativisme del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, la Xarxa d’Ateneus Cooperatius de Catalunya (XAC), l’Agència Local de l’Energia d’Osona i l’Oficina de Transició Energètica de la FMIT – ACM.

En el debat amb protagonistes de les comunitats energètiques catalanes, Ermen Llobet (OECOOP) va explicar que aquestes entitats es van gestar en un clima desregulat a partir de les directives europees encara no transposades, afirmant que “les comunitats energètiques són un camí d’innovació social, econòmica i tecnològica” i, per tant, una manera de fer país. “La visió a la que cal aspirar és la d’una coordinació territorial a través de les cooperatives energètiques i entitats locals”. També va defensar el rol de les cooperatives de segon grau com a “mecanisme d’interrelació entre voluntariat i suport professional”, garantint un suport integral continu a les comunitats que generi un impacte tant quantitatiu com qualitatiu. I, en definitiva, “estructurant un moviment de comunitats energètiques” amb influència positiva sobre les administracions públiques.

A la pregunta de Carla Millán (Cel.coop) sobre els reptes que afronten les comunitats,Jordi Espinàs (Taradell Sostenible) relatà amb detall la superació d’obstacles que va portar a constituir aquesta cooperativa de més de cent associades nascuda de la societat civil a Osona, que avui dia desplega una àmplia activitat basada en les capacitats i sensibilitats de les sòcies, així com en la relació amb el seu consistori. Mitjançant comissions específiques, sempre en clau local, s’aborden temàtiques com ara agricultura ecològica, comerç just, consum responsable, educació i recerca, mobilitat compartida, economia ètica, moneda local, treball, habitatge, i qualitat de l’aigua, i l’aire. Per altra part, responent a la pregunta de com fomentar una major participació ciutadana i cooperativa en el desenvolupament de projectes d’energia compartida, en Jordi Espinàs va defensar el rol de les cooperatives de segon grau per ajudar a definir missatges comunicatius per a captar noves sòcies.

Aprofundint sobre el repte d’expandir el volum de persones convençudes del valor de les comunitats energètiques des de l’impuls coordinat amb les administracions públiques, en Gil Salvans (Agència Local de l’Energia d’Osona - ALEO) va afirmar que “l’energètic, és un sector estratègic en una nova economia més justa, però que avui en dia la transició energètica no surt a compte si no està subvencionada”, i va apuntar algunes dificultats en la cobertura, l’aplicabilitat i les al·legacions a les subvencions, associades a la necessària ¡ millora de la planificació territorial, així com a la valentia administrativa en aquest terreny.

La trobada de comunitats energètiques va finalitzar amb les conclusions tècniques de Francesc Tarongí (OECOOP), qui va felicitar els organitzadors i va estimular els participants a “seguir treballant colze a colze entre entitats per crear sinèrgies des del diàleg i sense por, construint comunitats de vida amb mirades transversals de defensa de drets integrals mitjançant directives de segona generació que, més enllà de l’autoconsum, promoguin projectes de mobilitat i de rehabilitació”

L’emmagatzematge col·lectiu, una nova oportunitat per a les comunitats energètiques locals

21-10-2025

El 21 d’octubre, en el marc de la Fira Municipàlia, l’Oficina de Transformació Comunitària (OTC-FMIT) ha organitzat la jornada “L’emmagatzematge col·lectiu: un nou servei per a les comunitats energètiques”. L’objectiu: descobrir com les bateries compartides poden ajudar a fer més eficients i rendibles els projectes d’autoconsum col·lectiu que molts municipis i comunitats ja estan impulsant.

Des d’OECoop, hem participat activament en aquesta trobada per explicar com l’emmagatzematge col·lectiu pot transformar el model energètic local, fent-lo més just, sostenible i participatiu.

Durant la sessió, Ermen Llobet, President d’OECoop va destacar el gran potencial d’aquestes tecnologies per millorar l’autonomia energètica dels municipis. També hi van intervenir Francesc Tarongí, soci consultor de K&G i Director General d’OECoop, i Joan Clos, Director de l’Oficina Tècnica d’OECoop, que van compartir resultats i aprenentatges de la prova pilot realitzada a Sant Pere de Ribes, on ja s’estan testant sistemes d’emmagatzematge compartit.

A la jornada també hi va participar Raimon Galve, Director de Comunitats Energètiques Samso, que va explicar les novetats del nou projecte de Reial decret d’autoconsum. Una regulació que podria obrir la porta a reconèixer l’energia emmagatzemada com a part fonamental de les instal·lacions compartides, fent possible compartir i gestionar l’energia segons les necessitats de cada moment.

El debat final, moderat per Marta Marsó (OTC-FMIT – ACM), va deixar clar que l’emmagatzematge col·lectiu no només millora la rendibilitat dels projectes, sinó que també dona més autonomia a les comunitats i als ajuntaments. Tot i així, es va remarcar la importància de continuar impulsant línies d’ajut i finançament per facilitar la seva implantació.

Des d’OECOOP, seguirem acompanyant els municipis i les comunitats energètiques en aquest camí cap a un model renovable, distribuït i de proximitat, on l’emmagatzematge col·lectiu esdevé una eina clau per avançar cap a la sobirania energètica local.

Projectes europeus per seguir reforçant els serveis d’OECOOP

20-10-2025

Des de juliol passat OECOOP està posant en marxa dos projectes europeus LIFE que, tal com ja havíem anunciat, s’havien aprovat durant la primavera.

El projecte POWER2PLL, realitzat junt amb el Consell Comarcal d’Osona i el crowdfunding portuguès GOPARITY ens ha d’ajudar a promocionar instal·lacions fotovoltaiques, siguin sobre cobertes o parcs, tot millorant els procediments i solucions de finançament, com proporcionant suport a les comunitats; aquest ajut ens ha permès, entre d’altres, la contractació ja anunciada d’un enginyer de promoció FV.  

El projecte MUSE, desenvolupat en un consorci de deu entitats de tot Europa, ens ajudarà a desenvolupar l’experiència i la capacitat de donar suport a la promoció de xarxes de calor i fred, amb el suport de dos projectes reals a Torelló i les Masies de Voltregà, tot explorant diferents vies de col·laboració entre les comunitats i els ajuntaments respectius, així com desenvolupant models de viabilitat econòmica i financera i aprenent de les problemàtiques i alternatives tècniques que es plantegin. Aquest projecte ens ha de permetre llançar aquest servei de suport a la resta d’entitats associades ben aviat.

Per altra banda, fa pocs dies se’ns ha comunicat, l’aprovació d’un altre projecte europeu, el projecte COLOUR, que OECOOP ha presentat conjuntament amb la Fundació Europace d’Olot com a coordinador, l’IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya) i l’ICAEN. Aquest projecte, que s’ha elaborat, presentat i defensat durant els mesos de juliol i agost, s’ha iniciat formalment l’1 d’octubre i està orientat a poder donar suport a les cooperatives a posar en marxa projectes col·lectius de rehabilitació d’habitatges de persones sòcies de les cooperatives, en col·laboració de la Fundació smentada i l’IREC, que estan especialitzats en aquest àmbit. Aquest projecte es va presentar amb cartes de suport de 14 cooperatives associades que estan interessades a iniciar aquest tipus d’activitat. Aquest projecte pot tenir moltes sinergies amb l’anterior i molt probablement permetrà la incorporació d’una tècnica de promoció.

En aquesta mateixa línia durant els tres darrers mesos OECOOP ha estat treballant en una nova proposta de projecte europeu LIFE i diverses propostes de projectes al programa Singulars de la Generalitat, per a la promoció del cooperativisme a Catalunya.

Per una banda OECOOP ha liderat una proposta presentada dins d’un programa específic per a entitats de segon grau que donin suport a comunitats locals. Es tracta del projecte SOSS4EREC presentat junt amb 10 altres entitats de 8 paÏsos diferents; d’aquestes 4 són entitats de suport a CE locals en diferents models (a França, Itàlia, Txèquia i Flandes) i diverses entitats “expertes”, així com FEDARENE (Federació Europea d’Agències i Regions per l’Energia i el Medi Ambient). Amb aquest projecte que, si ens l’atorguen, començaria l’estiu vinent, volen reforçar el disseny de serveis que donem des OECOOP en aspectes com la generació FV amb bateries, la gestió de flexibilitat de la demanda elèctrica, la rehabilitació d’habitatges, xarxes de calor i fred i serveis de suport a la gestió social i creixement de les comunitats. També ens ha d’ajudar a reforçar la nostra capacitat d’influir en les institucions públiques en relació a la millora de la legislació i programes relatius a comunitats energètiques.

Presentació de propostes al programa Singulars

20-10-2025

El passat 10 de setembre es va tancar el termini de presentació de propostes al programa Singulars de promoció del cooperativisme per part de la Generalitat de Catalunya. OECOOP va presentar una proposta, conjuntament amb Moianès Sostenible (el projecte s’havia de presentar en el marc d’una comarca “rural”) per desenvolupar solucions de finançament, procediments i plataforma digital de compra conjunta inicialment plantejada per a entorns amb molta població disseminada, però útil per a tot l’àmbit d’OECOOP. FemMés, amb el suport d’OECOOP va presentar un projecte col·laboratiu a Ponent per donar resposta al repte del projecte CEImplementa de la petita comunitat del Cogul (les Garrigues) i la comunitat del Segrià Sud Enerural, que sens dubte ens ha de reforçar molt en tot aquest àmbit territorial; OECOOP també ha donat suport a una proposta presentada per la comunitat de Flix, a una altra presentada per VNG Energia (Vilanova) per a l’extensió territorial al Penedès-Garraf, comentada en una altra nota i, en menor mesura, a una altra proposta de la comunitat de Valls.