Les comunitats energètiques com a instrument clau de desplegament del PLATER 

Francesc Tarongí, CEO d'OECOOP 

La transició energètica és un dels grans reptes de Catalunya per a les pròximes dècades. El Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) estableix el marc per assolir un sistema energètic més sostenible, descentralitzat i alineat amb els objectius climàtics europeus. En aquest context, les comunitats energètiques locals emergeixen com una eina clau per accelerar el desplegament de les energies renovables i garantir que aquesta transformació sigui justa, participada i arrelada al territori.

El desplegament efectiu del PLATER requereix no només infraestructures energètiques, sinó també nous models de governança, participació i gestió local de l'energia, i criden les comunitats energètiques a consolidar-se com a actor estratègic dels governs locals (especialment dels ajuntaments) tant des del punt de vista jurídic com operatiu.

Marc normatiu de les comunitats energètiques

És sabut que les comunitats energètiques tenen el seu origen en el Paquet d’Hivern de la Unió Europea (Clean Energy for all Europeans Package), i en particular en la Directiva (UE) 2018/2001, relativa al foment de l’ús de l’energia procedent de fonts renovables (RED II), que defineix les comunitats d’energies renovables, així com la Directiva (UE) 2019/944, sobre normes comunes per al mercat interior de l'electricitat, que regula les comunitats ciutadanes d'energia. Ambdues directives estableixen que les comunitats energètiques han de tenir una finalitat principal no lucrativa, orientada a generar beneficis ambientals, econòmics o socials per als seus membres o el territori, i reconeixen explícitament el paper de les autoritats locals com a promotors o participants. A l’Estat espanyol, la transposició d’aquestes directives s’ha realitzat de manera progressiva, principalment a través del Reial decret llei 23/2020, que introdueix el concepte de comunitats d’energies renovables; el Reial decret 244/2019, que regula l’autoconsum, incloent-hi l’autoconsum col·lectiu, clau per a l’operativa de moltes comunitats energètiques i, finalment, la Llei 7/2021, de canvi climàtic i transició energètica, que reconeix el paper dels ens locals en la transició energètica i fomenta la participació ciutadana

Aquest marc normatiu permet als ajuntaments participar en comunitats energètiques mitjançant diverses fórmules jurídiques (associacions, cooperatives, societats mercantils locals o mixtes), sempre respectant els principis de sostenibilitat financera, estabilitat pressupostària i lliure concurrència. A Catalunya, les comunitats energètiques s'emmarquen dins d'un conjunt d’instruments normatius i de planificació que ofereix cobertura jurídica perquè els municipis utilitzin el seu patrimoni (cobertes d'edificis públics, sòls municipals, equipaments) per impulsar projectes energètics col·lectius:

• Llei 16/2017, del canvi climàtic, que impulsa un model energètic renovable, descentralitzat i participat.

• Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050), que identifica les comunitats energètiques com a vector clau de democratització del sistema energètic.

• PLATER, que estableix criteris territorials per a la implantació de renovables i destaca la necessitat de projectes arrelats al territori.

• Estratègies i programes de suport de la Generalitat, com les línies de l’ICAEN per a comunitats energètiques i autoconsum compartit.

Valor de les comunitats energètiques 

Més enllà de la producció d'energia renovable, les comunitats energètiques aporten un valor innegable relacionat amb l'empoderament ciutadà, perquè fomenten la cultura energètica, la conscienciació sobre el consum i l'eficiència energètica. També afavoreixen un retorn econòmic local, perquè els beneficis econòmics generats es queden al territori, afavorint l’economia local i reduint la dependència de grans operadors. A aquests dos beneficis se suma el de lluita contra la pobresa energètica, ja que tendeixen a establir mecanismes solidaris per garantir l'accés a l'energia a col·lectius vulnerables. Finalment impulsen nous models de gestió energètica, emmagatzematge, autoconsum compartit i flexibilitat de la demanda i, per tant, la innovació i digitalització.

Alhora representen una oportunitat i un repte de gestió per als ajuntaments i ens locals, que esdevenen decisius en les funcions següents: definició del model jurídic i de governança més adequat; cessió o concessió d’ús d’espais municipals conforme a la normativa patrimonial; integració amb la contractació pública i els subministraments energètics municipals; coordinació amb les polítiques socials, especialment en relació amb la pobresa energètica i, finalment, seguiment econòmic, jurídic i tècnic dels projectes a mitjà i llarg termini.  Per als secretaris i tècnics municipals, el repte és integrar aquestes iniciatives dins de l’acció administrativa ordinària, garantint la seguretat jurídica, la viabilitat econòmica i l’interès general, tot aprofitant el potencial transformador que les comunitats energètiques ofereixen al territori.

Aportació de les comunitats al desplegament local del PLATER

Essent el desplegament del PLATER  un repte tècnic, social i territorial, les comunitats energètiques ofereixen una oportunitat única per avançar cap a un model energètic més democràtic, resilient i sostenible, on la ciutadania i els municipis tinguin un paper protagonista. Són, en definitiva, un instrument plenament alineat amb el marc normatiu europeu, estatal i català que ofereix una via concreta per contribuir al desplegament del PLATER als municipis. 

Les cooperatives d'OECOOP poden contribuir al desplegament del PLATER en quatre àmbits diferenciats:

1. Implantació de renovables de proximitat, reduint la necessitat de grans infraestructures centralitzades i facilitant la integració territorial.

2. Millora de l’acceptació social, en implicar directament la ciutadania i el teixit local en la presa de decisions.

3. Planificació energètica municipal, alineant els projectes locals amb els objectius supramunicipals i territorials.

4. Eficiència en l'ús del sòl, prioritzant espais antropitzats i compatibles amb el planejament urbanístic vigent.

Més enllà de la producció d'energia renovable, permeten avançar cap a un model energètic descentralitzat, resilient i socialment just, amb un fort lideratge local. Apostar per les comunitats energètiques és apostar per una transició energètica feta des del territori i per al territori, alineada amb els objectius del Pla Territorial d’Energies Renovables de Catalunya i amb el futur sostenible que el país necessita.

Quan a finals de 2020 un parell de regidors de la comarca d’Osona i tècnics de la pionera Agència Local de l’Energia d’Osona (ALEO) vam elaborar el pla NEO (Nova Energia a Osona) per plantejar què calia fer per reduir inicialment el 40% de les emissions de CO2 lligades al consum final d’energia a la comarca, vam constatar que calia construir 50 MWp de cobertes fotovoltaiques (FV) en nuclis urbans, 125 MWp en cobertes industrials i 250 MWp en parcs de 5 MWp; així mateix, xarxes urbanes de calor amb biomassa i projectes col·lectius de calor i fred amb aerotèrmia o millor geotèrmia, rehabilitar 10.000 habitatges i facilitar la incorporació de 13.000 nous vehicles elèctrics substituint els convencionals de més ús, entre altres mesures. Vam preveure que calia abordar l’accés als serveis dels col·lectius vulnerables i que s’obrien moltes oportunitats de desenvolupament social i econòmic per al territori.

Per impulsar aquesta iniciativa vam tenir clar que no n’hi hauria prou amb les iniciatives públiques locals o les privades particulars o empresarials; calien unes noves eines col·lectives: les comunitats energètiques locals de base més o menys municipal, de caràcter no lucratiu i basades en el treball voluntari; comunitats per a promoure projectes energètics d’impacte i la mobilització social contra el canvi. No vam tenir dubtes que la millor forma jurídica i operativa per compaginar treball col·lectiu i participatiu i gestionar inversions i serveis a les sòcies havia de ser una cooperativa de consum.

Però els reptes eren enormes i la necessitat de coneixement i d’innovació en aspectes tan diversos com els tècnics, administratius, jurídics, financers o de gestió no podria ser assumible per la gran majoria dels petits grups motors locals i molt menys en un context d’haver d’assumir els riscos associats a inversions importants. Per això vam considerar que calia una entitat professionalitzada de suport, fortament vinculada a les comunitats locals, mancomunadora de serveis, facilitadora de la coordinació entre elles i, perquè no, estructuradora d’un moviment incipient de comunitats energètiques a la comarca d’Osona. No vam tenir dubtes: havíem de preveure la creació d’una cooperativa de segon grau que sorgís de les pròpies comunitats locals.

El pla NEO fou aprovat pels 50 ajuntaments de la comarca i molts ajuntaments iniciaren la promoció d’instal·lacions fotovoltaiques o altres; però la petita gran revolució vingué del cantó de les comunitats: a finals de 2021 ja s’havien creat 4 cooperatives energètiques (Sant Pere de Torelló, Balenyà, Olost i Taradell) i a mitjans de 2022 hi havia 15 altres comunitats en procés de gestació. Fou llavors que es creà OECoop (Osona Energia SCCL), la cooperativa de segon grau prevista en el pla comarcal esmentat.

Poc o molt ha plogut en tres anys i avui OECoop aplega més de 50 comunitats energètiques de tot Catalunya. Els projectes en curs, principalment en cobertes FV per a autoconsum compartit i mobilitat, suposaran inversions acumulades de prop de15 M€, amb el suport d’ajuts d’IDAE (CEImplementa) i la Generalitat (SolarCoop).

Amb suport europeu s’estan començant a promocionar també, xarxes comunitàries de calor i fred amb geotèrmia, petits parcs fotovoltaics i programes col·lectius de rehabilitació d’habitatges.

El cooperativisme energètic, que no és nou, ha trobat amb les comunitats energètiques una simbiosi perfecte per a la cooperació i la intercooperació, amb un gran repte d’innovació tècnica i social.

Font: Jornal.cat 

Debagoiena: Cooperativisme i Comunitats Energètiques per un futur sostenible 

Arkaitz Ameztegi, Energiaren Puntua.

Debagoiena, es una comarca situada en el extremo suroccidental de Gipuzkoa que limita con Araba y Bizkaia, cuna del cooperativismo vasco y con una fuerte tradición industrial. Hace 70 años, una sociedad devastada por la guerra civil tuvo que encontrar la manera de reconstruirse y seguir adelante. Aquellas gentes, inspiradas por el sacerdote José María Arizmendiarrieta, fundador del movimiento cooperativo de Mondragón, tuvieron que encontrar soluciones locales y colaborativas a los problemas que vivían.

Afortunadamente, hoy en día tenemos una sociedad mejor. Las administraciones públicas han asumido la gestión de muchas de las carencias de aquella época (especialmente la educación y la sanidad), pero la sociedad actual se enfrenta a nuevos retos de escala planetaria: el cambio climático, el declive demográfico y el futuro del trabajo, por mencionar algunos. Para ayudar a afrontar estos retos, se creó Debagoiena 2030, una red impulsada por agentes públicos y cooperativas de la comarca que busca ayudar en una transición socio-ecológica para lograr una sociedad sostenible.

El principal reto al que nos enfrentaremos durante las próximas décadas será la emergencia climática, y la transición energética que es imprescindible llevar a cabo para frenarla. Debagoiena es una región industrializada, lo que nos ha llevado a tener un alto nivel de vida, pero la otra cara de la moneda es un elevado consumo de energía.

Ante este desafío se han identificado las comunidades energéticas como una herramienta para ayudar en la transición energética. Son grupos que, poniendo al ciudadano en el centro, producen energía renovable local. Al igual que hace 70 años, nos toca hacer frente a los problemas locales de forma colaborativa. En una pequeña región de nueve municipios, se han creado 4 comunidades energéticas, y otras dos están en proceso de creación. Todas son cooperativas.

El camino no está siendo fácil, ya que están surgiendo diferentes dificultades: burocráticas, financiación, técnicas… Y en tales casos no nos queda otra que ayudarnos mutuamente. En 2022 creamos un grupo de trabajo donde participan las Comunidades Energéticas de la comarca con otras cuatro comunidades de fuera de la región.

El futuro es incierto, pero de lo que no cabe duda es que será diferente. Ante esta encrucijada, solo caben dos caminos: la inacción, que nos aboca a un futuro dominado por intereses ajenos, o la participación activa en la transición, construyendo un futuro sostenible para todos.